L'ecologia i els ecosistemes

L’ecologia

és la ciència que s’ocupa de l’estudi del medi natural, concretament de les relacions dels organismes entre si i amb el medi en què habiten.

Un ecosistema

és un sistema format per tots el éssers vius, l’entorn físic en què viuen i les relacions que s’estableixen entre ells. Es compon de dues parts: BIÒTOP i BIOCENOSI. El biòtop és el medi físic on viuen els éssers vius (aquàtic i terrestre) i els factors abiòtics que el rodegen (llum, aigua, temperatura, pressió, salinitat,...) La biocenosi és el conjunt de tots els éssers vius que viuen en el medi.

EL BIÒTOP

1. EL MEDI: És l’espai físic en què viuen els éssers vius. Pot ser medi aquàtic (marí o d’aigua dolça) o medi terrestre (zona freda, zona temperada, zona càlida).
2. FACTORS AMBIENTALS (factors abiòtics) Són les variables fisicoquímiques del medi que determinen les condicions ambientals del biòtop.
   1. LLUM. Factor que permet el procés de la fotosíntesi. Condiciona la distribució dels organismes.
   2. AIGUA. És vital per a la vida perquè les cèl·lules necessiten aigua per al seu funcionament.
   3. TEMPERATURA. Als ecosistemes terrestres pot presentar grans variacions. En canvi, als ecosistemes marins les diferències són reduïdes.
   4. SALINITAT. És un factor molt important, sobretot en els medis aquàtics. La salinitat és la quantitat de sals dissoltes en l’aigua.

LA BIOCENOSI:

És el conjunt d’èssers vius que habiten en un ecosistema. Cada ecosistema té una biocenosis determinada per les característiques del medi. La biocenosis està formada per un conjunt de poblacions de diferents espècies.

• POBLACIÓ: Conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en un mateix lloc.
• COMUNITAT: Conjunt de poblacions que viuen en un mateix lloc.
• POBLACIÓ HÀBITAT: Lloc on viu un organisme
• NÍNXOL ECOLÒGIC: Forma en què l’espècie ocupa l’hàbitat, a la manera de vida i a la seua funció en l’ecosistema.

RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES:

Les relacions intraespecífiques són les que s'estableixen entre els individus d'una mateixa espècie en un ecosistema. Poden ser de competència (perjudicials) o de cooperació (beneficioses).

• COMPETÈNCIA INTRAESPECÍFICA: Té lloc dins d'una població (individus d'un encinar competeixen per la llum i els nutrients del sòl). El resultat és l’exclusió competitiva.
• COOOPERACIÓ INTRAESPECÍFICA: L’objectiu és la protecció de les cries, la reproducció, obtenció d’aliments, la defensa.
• Agrupació familiar: Grup d’individus d’una mateixa família que viuen junts per a protegir-se, reproduir-se, buscar aliments,…(Llop, lleó)
• Gregària: Grup d’individus que viuen i es desplacen junts durant un temps amb la finalitat d’ajudar-se en la cerca d’aliment, la defensa, reproduir-se,…(bandada d’aus, moles de peixos).
• Colonials: La població d'individus es manté unida i provenen d’un progenitor comú. (coral).
• Socials: Grup d’individus jerarquitzats que treballen de forma associada. És el cas dels insectes socials (abelles, formigues).

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES:

són les que s’estableixen entre individus que pertanyen a espècies diferents.

• COMPETÈNCIA INTERESPECÍFICA: Apareix quan 2 o més espècies utilitzen els mateixos recursos i ocupen el mateix habitat.
• DEPREDACIÓ: És la relació en la qual un dels dos individus ix clarament perjudicat (presa), tant que serveix d’aliment per a l’altre (depredador).
• PARASITISME: En aquesta relació una de les espècies (paràsit) viu beneficiant-se de l'altra (hoste), provocant-li a aquesta un prejudici.
• COMENSALISME: Relació en la qual un individu (comensal) es beneficia d'un altre alimentant-se de les restes de menjar del primer, però sense perjudicar-li.
• INQUILINISME: Una espècie (inquilí) habita a l'interior d'un altre individu sense perjudicar-li.
• MUTUALISME: Les dues espècies es beneficien, encara que poden viure una sense l’altra. Es dóna entre les flors i els insectes.
• SIMBIOSI: És una relació beneficiosa entre dos organismes (simbionts) en la que cap de les dos espècies pot sobreviure sense l’altra.