L'Economia Agrària i la Il·lustració a la Revolució Francesa
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,45 KB
Economia Agrària i Senyorial
Era poc productiva i endarrerida. La major part de la terra era vinculada a un títol nobiliari, corona o església. Els pagesos havien de pagar prestacions i rendes al senyor, tributs a l'Estat i el 10% a l'Església. L'agricultura de subsistència es dedicava al policonreu i a l'autoconsum. El comerç interior era escàs, es comprava l'indispensable.
La població estava estancada al segle XVIII. La subalimentació i la falta d'higiene provocaven una alta mortalitat i una baixa esperança de vida, tot i una alta natalitat. El creixement demogràfic era nul o escàs. Les crisis de subsistència, quan la producció d'aliments no creixia al ritme de la població, i els períodes d'escassetat, juntament amb malalties i epidèmies, provocaven una mortalitat catastròfica.
La Il·lustració
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual a Europa, especialment a França, al segle XVIII. Els filòsofs il·lustrats sostenien la raó com l'únic mitjà per entendre i explicar el món. Defensaven la llibertat de consciència i pensament, i rebutjaven la superioritat de les religions. Proposaven un nou model basat en la llibertat i la igualtat. Una nova doctrina, el liberalisme, defensava la llibertat individual per damunt de tot i l'activitat privada sense intervenció de l'Estat. Pensadors clau:
- Montesquieu: Divisió de poders.
- Rousseau: Contracte social, poder de la sobirania nacional.
- Voltaire: Defensor de la llibertat de consciència, oposició a la societat estamental i a l'herència de càrrecs.
El liberalisme polític promovia una mínima interferència de l'Estat en l'economia. Els fisiòcrates defensaven que la riquesa d'un país provenia de l'agricultura.
El Despotisme Il·lustrat
El pensament il·lustrat va arribar a les corts europees. Es van dur a terme experiències reformistes que pretenien unir l'autoritat reial amb les idees il·lustrades:
- Racionalització de l'administració.
- Reducció del poder dels parlaments.
- Extensió de l'educació.
- Modernització de l'economia.
- Professionalització de l'exèrcit.
L'abast d'aquestes reformes va ser limitat, ja que no es podien elaborar reformes econòmiques si la societat es mantenia intacta i el poder absolut es conservava. "Tot per al poble, però sense el poble."
La Revolució Francesa
La Monarquia Constitucional (1789-1792)
El 1789 es va reunir l'Estat General, format pels tres estaments. El rei va rebutjar les idees del tercer estat. Els estaments es van unir a la sala del Jeu de Paume i van formar l'Assemblea Nacional, jurant unió fins a obtenir una constitució. L'assalt a la Bastilla va donar confiança al poble de París, i a partir d'aquí la revolució ja no tenia tornada.
Es va formar l'Assemblea Constituent, on es va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, la supressió del feudalisme i la Constitució de 1791, que establia la sobirania popular i el liberalisme polític. El rei va preparar un pla: va organitzar un exèrcit estranger i va fugir del palau reial per arribar a la frontera més propera, però va ser descobert i capturat. L'Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria, país de la família de Maria Antonieta. Prússia es va unir a Àustria. El 1792, les masses van assaltar el palau i es van suspendre les funcions constitucionals del rei. Es va formar un nou parlament: la Convenció Nacional.
La República (1792-1799)
La República Democràtica (1792-1793)
La tensió social era alta. El nou parlament estava format pels jacobins (Robespierre). Es va suspendre la monarquia i es va proclamar la República. El 1793, el rei i la seva esposa van ser guillotinats. Es va aprovar una nova constitució (democràcia social).
El Terror Jacobí (1793-1794)
Durant el Terror Jacobí, una dictadura, es va guillotinar a molts contrarevolucionaris. El 1794, un cop d'estat (Termidor) va portar a l'execució de Robespierre i la caiguda dels jacobins.
El Directori (1795-1799)
El 1795, la Convenció va aprovar una nova constitució (liberalisme polític). El 1796, van tornar els exiliats a causa del Terror. El 1799, un cop d'estat de Napoleó el va proclamar cònsol. Napoleó va estabilitzar l'ordre intern. El 1804, un altre cop d'estat el va proclamar emperador.