L'Economia de l'Antic Règim, la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta

Economia de l'Antic Règim a Espanya

1. Agricultura

• Productes conreats: cereals, vinya, olivera.
• Rendiment agrícola: baix, degut a:
  • Dependència de factors climatològics.
  • Retard tecnològic.
  • Ús del guaret.
• Conseqüències: Crisi de subsistència habituals, amb períodes de fam i major mortalitat.

2. Ramaderia

• Principalment ovina, centrada en la producció de llana.
• Mesta: Associació de ramaders que defensava els seus drets i controlava les zones de pas del ramat.
• Producció de gran quantitat de llana.

3. Comerç

• Comerç interior: Molt limitat degut a:
  • Males comunicacions.
  • Existència d'aranzels interns.
• Comerç exterior:
  • Principals socis: Països Baixos i Gènova.
  • Exportació de matèries primeres.
  • Importació de productes manufacturats.
• Comerç amb Amèrica: Importants quantitats d'or i plata.

4. Manufactura

• Principalment tèxtil (llana i seda).
• Controlada pels gremis.

La Guerra de Successió Espanyola (1702-1714)

Causes i Inicis del Conflicte

Carles II va morir sense descendència i va nomenar Felip d'Anjou, net del rei francès Lluís XIV (monarca absolutista), com a rei d'Espanya (Felip V).

Aquesta decisió va provocar l'oposició d'una gran aliança europea, coneguda com la Gran Aliança de la Haia, formada per Anglaterra, Àustria, Holanda, Portugal i Savoia. Aquests països van declarar la guerra al nou rei i van proposar l'arxiduc Carles d'Àustria com a candidat al tron espanyol.

Desenvolupament i Canvi de Rumb

El conflicte va prendre un gir radical quan l'arxiduc Carles va heretar el tron d'Àustria, convertint-se en l'emperador Carles VI. Aquesta situació va generar la preocupació que Àustria esdevingués una potència hegemònica a Europa, trencant l'equilibri de poder.

Davant d'aquesta nova realitat, Gran Bretanya i Àustria van buscar la pau, que es va materialitzar amb el Tractat d'Utrecht (1713) i els tractats posteriors (Rastatt, 1714).

Conseqüències del Tractat d'Utrecht

• Felip V va ser reconegut com a rei d'Espanya, però va haver de renunciar al tron francès per evitar la unió de les dues corones.
• Àustria va adquirir importants territoris europeus: Flandes, Luxemburg, el Milanesat, Nàpols i Sardenya.
• Gran Bretanya va obtenir Gibraltar i Menorca, a més de privilegis comercials a Amèrica (el "dret d'assentament" i el "vaixell de permís").

El Conflicte al Territori Espanyol

La Guerra de Successió va ser també un conflicte intern a Espanya. La Corona d'Aragó (València, Aragó, Catalunya i Mallorca) va recolzar l'arxiduc Carles, ja que temia que el centralisme borbònic acabés amb els seus furs i institucions. En canvi, Castella, Navarra i el País Basc van donar suport a Felip V.

Durant el conflicte, els Borbons van ocupar Aragó i València després de la Batalla d'Almansa (1707), imposant-hi els Decrets de Nova Planta. Barcelona va ser ocupada per l'exèrcit borbònic l'11 de setembre de 1714, i Mallorca i Eivissa es van rendir el 1715.

Els Decrets de Nova Planta i el Nou Model d'Estat

Imposició dels Decrets

Felip V va castigar aquells territoris que s'havien rebel·lat contra ell, imposant els Decrets de Nova Planta a València (1707), Aragó (1707), Mallorca (1715) i Catalunya (1716). Aquests decrets van suprimir els seus furs, les seves Corts i les seves institucions de govern pròpies, i es va prohibir l'ús oficial del català.

Unificació i Centralisme Borbònic

Amb els Decrets de Nova Planta, es va imposar un nou model d'estat absolutista, caracteritzat per la unificació i el centralisme. L'objectiu era crear una monarquia uniforme sota l'autoritat única del rei.

Organització del Poder

• Els antics consells van perdre importància i, en la majoria dels casos, van desaparèixer.
• Es van crear secretaries d'Estat o ministeris, els titulars dels quals eren nomenats directament pel rei.
• Les Corts van perdre tot el seu poder polític, incloent la funció legislativa i judicial.
• Es van anul·lar les antigues fiscalitats dels territoris de la Corona d'Aragó.
• Va aparèixer una nova fiscalitat, que constava de:
  • La contribució real: pagada per tots els propietaris.
  • La contribució personal: sobre les rendes obtingudes del treball.