Economia Catalana al Segle XIX: Agricultura, Crisi i Indústria
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,31 KB
Economia a Catalunya al Segle XIX
- Els nous propietaris agrícoles van introduir millores per tal d’augmentar la productivitat.
- La subhasta dels béns desamortitzats van permetre als pagesos accedir a la propietat.
- L’emfiteusi o la rabassa morta estimulaven la millora de la productivitat.
- Intensificació de l’ús del sòl.
- Especialització dels conreus.
Augment demogràfic i tecnificació del camp aportació de força de treball
Desenvolupament agrari beneficis capitals per a invertir a la indústria.
La Crisi Cerealística i l’Aranzel Proteccionista de 1891
Augmentar la producció de blat era la preocupació principal del govern, ja que el pa continuava sent la base de l’alimentació. Cap al 1880 tot Europa va patir una crisi agrària motivada pel fet que resultava molt fàcil, gràcies al ferrocarril i als vaixells de vapor, transportar els cereals de les planes dels Estats Units, Argentina i Austràlia, que eren més barats que els europeus, tot i els costos del transport.
Les males collites de blat que es van donar entre 1879 i 1882 van comportar, des de 1884, l’augment de les importacions de blat i farina, sobretot nord-americans, més barats i que van fer davallar els preus (sobretot a perifèria, per la facilitat de proveir-se de l’exterior).
Els productors castellans de cereals (tradicionalment lliurecanvistes) van començar a exigir a l’Estat una política econòmica proteccionista. Els productors cerealístics van ser secundats pels industrials bascos i els catalans. L’any 1891, el govern de Cánovas del Castillo va aprovar un important aranzel proteccionista.
Conseqüències de l'Aranzel
- No es van fer les transformacions necessàries.
- Manteniment d’uns preus alts, sobretot del blat i del carbó, elements essencials que afectaven directament les butxaques de la gent.
- Per tant, la renda disponible per comprar productes manufacturats era més baixa, la qual cosa afectava negativament la indústria.
- L’aranzel de 1891 reforçava la condició de Cuba com a mercat reservat per als productes espanyols. Això va comportar l’oposició dels comerciants cubans i del mercat nord-americà.
Es van defensar els interessos més immediats de les classes dominants a costa de perpetuar el retard econòmic espanyol.
La Crisi Vinícola
A Catalunya aquesta situació va generar problemes entre propietaris i rabassaires.
Els propietaris defensaven que la mort de dos terços dels ceps anul·lava els vells contractes de rabassa morta, amb la qual cosa exigien l’establiment de nous de durada més curta (volien convertir les rabassaires en simples arrendataris). A més, augmentava el preu del lloguer de les terres.
Els pagesos, arruïnats per la pèrdua de les collites, no podien pagar els preus exigits pels propietaris. Amenaçats per la pèrdua de les terres i la consegüent “proletarització”, els rabassaires van crear associacions, com la Unió de Rabassaires (sindicalisme agrari).
Conclusions
El boom del mercat del vi (coincidint amb l'aparició de la fil·loxera a França), l'augment de les inversions a les indústries metal·lúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom, i de coure i l'estabilitat política de la Restauració van generar un període de prosperitat econòmica que afavorí sobretot la burgesia catalana (que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novel·la La febre d'or).
Però l'extensió de la fil·loxera a Catalunya, la competencia dels cereals estrangers i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats.
Els camperols empobrits van deixar de comprar tèxtils. La davallada en la demanda dels productes de les indústries de béns de consum va repercutir en les de base i de béns d’equipament.
El tèxtil, principal motor de la indústria catalana, va entrar en un procés de crisi, lent però continuat, que es va veure agreujat per la pèrdua de les colònies espanyoles el 1898. La sobreproducció, amb el mercat nacional estancat, va agreujar la crisi.