L'economia del bé comú i la tecnologia: reptes i oportunitats
Clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,09 KB
L’economia del bé comú de C. Felber
L'economia real actual mesura l'èxit econòmic amb valors o indicadors monetaris com el producte interior brut i els beneficis. Aquestes mesures deixen de banda els éssers humans i al medi natural. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, si hom viu en una dictadura, si exhaurim els recursos del medi natural, si es respecten els drets humans, etc. Igualment, davant d'una empresa que tingui beneficis, no sabem res sobre les condicions dels seus treballadors ni sobre allò que produeix ni com ho fa.
El nou model de Christian Felber pretén redefinir el concepte d'èxit empresarial i econòmic i substituir els paràmetres de mesura monetaris (PIB en el cas dels estats; o benefici, en el cas de les empreses) per paràmetres que mesurin el grau de satisfacció de les persones en l'economia i la societat. Així, la mesura de l'èxit empresarial ha de fer-se tenint en compte els valors humans fonamentals, els factors de qualitat de vida i la satisfacció de les necessitats bàsiques. El PIB no ens permet conèixer, el grau de satisfacció, ni el nivell de benestar de les persones.
El balanç del bé comú mesura de quina manera viu una empresa: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la pràctica democràtica amb els treballadors, els proveïdors i clients. Finalment, l'avaluació d'aquests valors podrà permetre al consumidor d'escollir els productes.
En l'economia del bé comú defensen que les empreses que es guien per aquests principis i valors han d'obtenir avantatges legals, polítiques de protecció, per tal que superin a les empreses que no els compleixen. Ja que on no hi ha igualtat, la llibertat és una tirania, els més forts surten beneficiats. Es demana responsabilització de l'Estat i discriminació positiva per afavorir a les empreses que són més responsables.
Eco-ètica
Disciplina que planteja problemes ecològics relacionats amb el ràpid desplegament de la tecnologia.
Societats impactades per la tecnologia
Societat que és impossible que s'escapi de processos basats en l'eficàcia. Segueixen el model i la lògica de la màquina, no és sostenible el que no és eficaç.
Societat subjecta a una inestabilitat substantiva, res no dura ni s'estabilitza, tot cada cop va a més, no hi ha límit. Incapacitat de posar límits. La societat no està tranquil·la amb el que té. Si hi ha inestabilitat, és perquè hi ha insaciabilitat, i d'això en diem la voluntat (quan el que vol, no s'ha assolit). Volem tot més ràpid, més rendible, més ordenat, etc.
La tecnologia és la forma històrica en què es manifesta la relació de poder. És la forma de materialitzar la voluntat de poder.
En un ambient tecnològic utilitzem més artefactes, però completament opacs en el seu funcionament, no sabem com funcionen... com més colonitzada la vida per màquines, menys comprenem el que estem fent. La societat no ha esdevingut més transparent, seguim sense comprendre. La dependència creix.