Economia Espanyola: Creixement 60s i Crisi Petroli 73

El Creixement Econòmic a Espanya als Anys 60

L’emigració interior i exterior va ser un factor clau, sobretot per a la població rural que es va desplaçar a zones costaneres on hi havia feina industrial i turística. A l’exterior (Alemanya, França, Suïssa), la mà d’obra emigrada es va convertir en mà d’obra barata als països europeus. Espanya rebia moltes divises dels emigrants, que enviaven diners a les seves famílies a la península.

L’espectacular desenvolupament del turisme va significar una gran entrada de divises gràcies als visitants estrangers que buscaven el bon temps. Els anys 60 van veure un gran augment de la industrialització i el turisme. El sector industrial va ser el sector que ocupava més població activa. El sector primari (agricultura) va disminuir i el sector terciari va créixer.

La indústria metal·lúrgica va créixer més que la indústria tradicional tèxtil. També la indústria química, energètica, construcció naval i la construcció d’edificis van créixer gràcies a una mà d’obra molt barata i abundant. Es van crear nous “enclavaments industrials” anomenats “polos de desarrollo”. A Catalunya, hi havia grans empreses públiques com la SEAT, la Pegaso i la companyia elèctrica ENHER.

Amb tanta indústria, van augmentar les importacions de petroli i l’energia consumida. Es van començar a construir centrals hidroelèctriques. Les zones rurals van perdre població i l’agricultura es va veure afectada, tot i la mecanització del camp. A la perifèria de Madrid i Barcelona va augmentar el “barraquisme” i el “xabolisme”.

Limitacions del Model Econòmic Espanyol

Es poden destacar les següents limitacions en l’economia espanyola:

• La polarització del creixement econòmic en el sector industrial i el de serveis.
• L'escassa despesa en investigació i la feblesa del sector financer espanyol, que van consolidar una economia amb una gran dependència de la tecnologia i de la inversió estrangeres.
• El nivell de vida es va mantenir per sota del de les economies més industrialitzades d'Europa.
• L'Estat no va ser capaç de procurar la redistribució de la riquesa mitjançant una fiscalitat moderna i progressiva ni d'impulsar la creació d'infraestructures per donar solidesa i continuïtat al creixement.

Totes aquestes deficiències es van fer evidents l'any 1973, quan una crisi va colpejar l'economia mundial: la crisi del petroli.

La Crisi del Petroli (1973)

L'any 1973, degut a una causa externa, l'OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli), formada per països àrabs i de l'Orient Mitjà, va decidir augmentar el preu del barril de petroli de 4,5 a 12 dòlars. Com a conseqüència, hi va haver un espectacular augment dels preus dels productes (inflació).

Els països industrials i capitalistes que depenien de les importacions de petroli van sortir molt castigats. Espanya va patir una gran sortida de divises per pagar el petroli, cosa que va desestabilitzar la balança comercial (importacions-exportacions).

El nombre de turistes va disminuir i els emigrants van retornar d'Europa. Com a conseqüència, l'atur va augmentar i també es va generar un procés inflacionista que va assolir taxes superiors al 20% anual.

Donada la situació política, el deteriorament de Franco preocupava més que la crisi econòmica. Amb els Pactes de la Moncloa, signats l'any 1977 sota el govern d'Adolfo Suárez, es van posar en marxa mesures per intentar pal·liar els efectes de la crisi.