Economia Espanyola a Principis del Segle XX: Reptes i Evolució

Evolució Econòmica (Inicis Segle XX)

Els problemes més greus de l’economia espanyola a principis del segle eren:

• No hi havia una xarxa creditícia bancària consolidada.
• La revolució industrial no va ser homogènia.
• El sector agrari tenia molt de pes i no es va modernitzar.
• L’estructura de propietat de la terra: latifundis-minifundis.

Estructura de la Propietat Agrària

1. Latifundis: Grans extensions de terra amb un propietari (sovint al sud d’Espanya). El desinterès del propietari per la seva terra fa que no es modernitzi, perquè té mà d’obra molt barata i mecanitzar el camp seria molt costós.
2. Minifundis: Petites extensions de terra amb un propietari (sovint al nord d’Espanya). El propietari té poc poder econòmic i no pot invertir. És una producció de subsistència, però tampoc els surt rendible mecanitzar-les perquè sempre produiran poc.

La política governamental envers l’agricultura era de proteccionisme.

Conseqüències:

1. Augment del preu dels cereals perquè no hi havia competidors.
2. L’economia va ser poc competitiva i poc internacionalitzada.

Factors i Moments Clau

• Pèrdua de les colònies (1898): El segle XX comença amb un creixement econòmic del 1900 al 1907. Factors que hi influeixen:
  • Els productes de les colònies van ser substituïts per productes del continent.
  • La pèrdua de les colònies va potenciar la producció de productes agrícoles.
  • Va propiciar també que molts terratinents tornessin de l’exterior.
• La Primera Guerra Mundial (1914-1918): Espanya es va mantenir neutral i es va convertir en un venedor. La guerra va fer augmentar la demanda de productes. Conseqüències:
  • El dèficit espanyol baixa molt.
  • Baixa l’atur.
  • Després de la guerra mundial, les empreses van caure en crisi.
• Període 1923-1931 (Dictadura de Primo de Rivera): Període que coincideix amb els feliços anys 20. El moment econòmic internacional és bo, i això arrossega l'economia espanyola.

  Política Econòmica (Dictadura Primo de Rivera)

  La política de la dictadura es caracteritza per:

  • Proteccionisme econòmic: Política econòmica que consisteix a gravar amb impostos els productes que venen de fora.
  • Intervencionisme estatal: L’Estat inicia un pla d’obres públiques (electrificació del país, ferrocarrils, carreteres, etc.).

La Indústria a Espanya

Poc homogènia en el territori espanyol, es concentra a Catalunya i el País Basc:

• Catalunya: Va desenvolupar la indústria tèxtil, sobretot durant la Primera Guerra Mundial. Després va venir la crisi de la postguerra i va baixar molt la venda de productes. Va aconseguir diversificar-se amb l’alimentació, la indústria química i la de la fusta.
• País Basc: Era una zona rica en mines de ferro, per això hi va haver un desenvolupament de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica. L'estimulació de la producció de carbó i ferro a Espanya va tenir com a conseqüència indústries secundàries com la del transport.

Característiques de la Indústria Espanyola

1. Es va veure frenada per l’endarreriment en la modernització dels camps.
2. Costos de producció alts. No hi ha una internacionalització dels productes.
3. L’Estat intervé en l’economia (proteccionisme).
4. El carbó és la font d’energia primària. L’electricitat i el petroli són energies minoritàries. Hi ha un augment de la demanda d’electricitat i hi ha poques empreses que controlin el mercat de l’energia.

Comerç Exterior i Banca

El proteccionisme i l'intervencionisme estatal van dificultar la incorporació dels productes espanyols al mercat internacional.

• Desavantatge: aïllament econòmic.
• Avantatge: en les crisis internacionals es pateix menys (el cas d’Espanya és especial).

La importació d'aliments va produir una balança comercial negativa.

Moment de la història de creació de molts bancs privats. Va provocar un augment de la competència en el sector de les finances.

Van néixer les caixes d’estalvis, sobretot a Catalunya.