L'Economia Franquista: Anàlisi de les Etapes i el Paper de la Dona

1a pregunta: L’economia franquista: primer període i segon període
Durant la dictadura franquista, l’economia espanyola es va dividir en dues grans etapes.

Primera etapa (1939-1959): Després de la Guerra Civil, Espanya va quedar econòmicament arruïnada. El franquisme va apostar per una economia autàrquica, que pretenia no dependre de l’exterior. L’Estat tenia un paper central: regulava els preus, controlava les importacions i promovia la producció interna. Es van crear institucions com l’INI per revitalitzar la indústria nacional. Aquesta fase es va caracteritzar per l’escassetat, el racionament d’aliments i béns, i l’aïllament respecte a altres països, cosa que va frenar molt el desenvolupament econòmic.

Segona etapa (1959-1975): Davant els mals resultats de l’autarquia, el govern va implementar el Pla d’Estabilització el 1959, que va obrir l’economia al món. Es van reduir els controls estatals i es va afavorir la inversió estrangera. Això va donar lloc a una etapa de fort creixement coneguda com el desenvolupament econòmic o desarrollismo. Es van impulsar sectors com la indústria i el turisme, i Espanya va començar a modernitzar-se. Tot i així, aquest progrés no va beneficiar tothom per igual, i les diferències socials van créixer.

2a pregunta: El paper de la dona durant la Segona República i el franquisme atenent al seu context històric
A la Segona República (1931-1939), les dones van aconseguir diversos drets que fins llavors els estaven negats. Se’ls va reconèixer el dret a votar, es va permetre el divorci i es va facilitar l’accés a l’educació i a llocs de responsabilitat pública. Va ser una època de grans avenços en la lluita per la igualtat, amb figures destacades com Clara Campoamor que van jugar un paper clau. Amb l’arribada del règim franquista, aquests avenços van ser eliminats. El franquisme promovia un model tradicional de dona, dedicada principalment a la família i subordinada al marit. Es van suprimir drets com el divorci i es van imposar normes que limitaven molt la participació femenina en la vida laboral i política. L’educació per a les dones es centrava en valors religiosos i en la preparació per a les tasques domèstiques. En resum, el franquisme va representar un fort retrocés respecte als progressos aconseguits durant la República.