L'Economia Franquista: Autarquia, Misèria i Recuperació (1939-1959)

Primera Etapa del Franquisme: Autarquia i Aïllament (1939-1959)

La primera etapa del règim franquista (1939-1959) es caracteritzà per una profunda crisi econòmica i social, marcada per l'autarquia i l'aïllament internacional, que posteriorment s'atenuaria amb l'ajuda exterior.

L'Etapa Blava: Autarquia i Misèria (1939-1943)

La postguerra necessitava una reconstrucció econòmica urgent. Segons Franco, calia racionalitzar els recursos naturals, ja que Espanya ho tenia tot i, segons el govern, era autosuficient. Per això, s'implantà l'autarquia, que tractava de tancar les fronteres als intercanvis comercials i implicava un control de l'economia per part de l'Estat, que fixava els preus i els salaris seguint una economia dirigida.

Aquesta autosuficiència, però, provocà aspectes molt negatius, ja que Espanya no disposava de prou recursos, ni matèries primeres, ni energia, etc. Aquests resultats provocaren que la producció industrial i agrícola caigués dràsticament. Això dugué a una situació crítica, però el govern continuà defensant l'autarquia i creà l'INI (Institut Nacional d'Indústria) per promoure la gestió de la indústria bàsica.

Misèria i Estraperlo: La Realitat Social

Espanya patí un procés inflacionari sever. La reacció del govern fou imposar un preu als productes de primera necessitat. D'aquesta manera, aquests productes aparegueren al mercat negre a un preu molt exagerat. Davant aquesta situació, el govern creà unes cartilles de racionament. Això provocà un altre aspecte negatiu, ja que amb les quantitats establertes no es podia sobreviure, i el mercat negre continuà vigent amb l'estraperlo.

Immobilisme i Primeres Transformacions (1943-1959)

Aquesta segona fase de la primera etapa va veure una continuació de les dificultats, però també l'inici de canvis significatius.

Continuació de la Misèria fins al 1951

Per contrarestar la misèria, l'INI creà indústries de tot tipus i es començà a rebre capital estranger, començant a trencar l'aïllament imposat.

L'Ajuda dels EUA i els Acords de Madrid

L'ajuda dels Estats Units fou la salvació total. Els EUA acolliren Espanya durant la Guerra Freda i s'inicià un recuperament econòmic, tot i que no directament amb el Pla Marshall. L'ajuda oficial es signà amb els «Acords de Madrid» el 1953 entre Franco i Eisenhower. Els EUA donaren crèdits i donacions a Espanya a canvi d'instal·lacions per a les bases militars nord-americanes.

Inici del Creixement Econòmic i Estabilització

Els factors que provocaren que Espanya millorés econòmicament foren:

• Les ajudes dels EUA.
• Les bones collites.
• Un cicle de creixement econòmic europeu que afavorí l'obertura comercial.

Això, però, creà una inflació. Els obrers es manifestaren i el 1959 es creà un Pla d'Estabilització, marcant un punt d'inflexió cap a una nova fase econòmica.