Economia Global i Societat Postindustrial al Segle XX

L'economia global: dos fenòmens clau a finals del segle XX

Dos fenòmens apareixen a finals del segle XX i transformen l'organització del món:

1. Societat postindustrial (coincideix amb la III Revolució Industrial)

El poder econòmic es basa en:

• Domini de les noves tecnologies (informàtica, telecomunicacions, robòtica).
• Sistemes de transmissió d'informació.
• Sectors terciari i quaternari.

Fenòmens destacats:

• Fragmentació del procés de producció: Els components d'un producte es produeixen en diferents fàbriques de diferents llocs.
• Deslocalització industrial: Trasllat total o parcial d'instal·lacions industrials a països de la perifèria amb sous baixos, legislació favorable i avantatges fiscals. Això afavoreix el desenvolupament dels transports i les comunicacions (intermodalitat).
• Augment dels intercanvis: Les empreses productores de béns i serveis no limiten el seu mercat al país d'origen, sinó que produeixen i competeixen a qualsevol lloc del planeta (gràcies a l'evolució dels transports).
• Tercera Revolució Industrial (inici a la segona meitat del segle XX): Revolució cientificotecnològica.
  • Indústries: Automatització i optimització dels processos de producció gràcies a la informàtica i la robòtica, amb menys mà d'obra i la capacitat de produir més productes, més diversos i amb menys costos.
  • Fonts d'energia: Renovables, nuclear, hidrogen, tot i el domini dels combustibles fòssils.
  • Sectors clau: Microelectrònica, nanotecnologia, biotecnologia, sectors R+D+I.
  • Mitjans de comunicació i transport: Internet, satèl·lit, avió, tren (alta velocitat o gran capacitat).
  • Importància de la informació i el coneixement, més que la fabricació; estudi dels mercats.
  • Empreses: Forta competència, més publicitat, ràpida distribució i innovació (amb la conseqüència de la reducció de llocs de treball).
  • Postfordisme: Producció individualitzada immediata, no massiva ni estandarditzada (gran flexibilitat).
    • Retorn d'empreses als països rics. Depèn de la demanda, les modes i la publicitat. Sistemes de producció repartits en moltes fàbriques/llocs: desconcentració.

2. Globalització econòmica (característiques)

Fenomen d'interdependència econòmica (sistemes productius) entre països. Integració de tota l'economia mundial en un sol sistema econòmic capitalista (redueix la capacitat de decisió dels estats). Ja no té sentit parlar de proteccionisme (impostos duaners) i lliurecanvisme.

• Predomini del capitalisme: Lliure mercat on les empreses intercanvien béns i serveis. Regulació per la llei de l'oferta i la demanda. Els mitjans de producció (sòl, empreses industrials i de serveis) són de propietat privada. La finalitat és la cerca del màxim benefici.
• Altres aspectes bàsics de l'economia global:
  • Creixement del comerç internacional: Més ràpid que la producció mundial, amb productes que procedeixen de qualsevol lloc del planeta.
  • Cap país pot quedar-se al marge: No hi ha autosuficiència (la crisi en un lloc repercuteix a la resta).
  • Revolució dels transports: Més capacitat, intermodalitat, més velocitat, millors infraestructures, més seguretat i menys preu.
• Àrees econòmiques més importants del món:
  • Tríada econòmica: Amèrica del Nord, Europa i Japó.
  • Creixement de zones asiàtiques en les últimes dècades: Xina, Corea del Sud, Singapur.
  • Països emergents (principis del segle XXI): BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), BRIMC (Mèxic), BRICA (+ països àrabs), VISTA (Vietnam, Indonèsia, Sud-àfrica, Turquia i Argentina), Next-11 (Egipte, Vietnam, Indonèsia, Turquia, Mèxic, Corea del Sud, Bangla Desh, Nigèria, Pakistan, Iran i Filipines).