L'economia mundial entre 1870 i 1914: industrialització i imperialisme

1914: Climateri i Expansió Econòmica

Primer Cercle: Gran Bretanya

Hi ha un alentiment del creixement a causa de la crisi durant 1873 – 1896:

• Els països del primer cercle d’industrialització comencen a produir maquinària.
• Els seus productes comencen a ser competitius als mercats.
• S’adopten polítiques proteccionistes (menys GB, Holanda i Dinamarca): posen barreres als productes britànics.
• Els països del segon cercle abandonen la idea de la divisió internacional del treball en favor de la industrialització (sovint forçada i protegida per aranzels). Compraran les màquines a GB però el volum de negoci és poc.
• GB continua amb el seu tipus d’economia fomentada amb el mercat exterior (lliurecanvisme) i poca inversió en els sectors innovadors (acer, química, electricitat).
• Poca rellevància de les societats anònimes i dels ensenyaments tècnics.
• Intent de compensació amb la consolidació de l’imperi (mercat captiu).
• Tot i així, aconseguirà ser líder en el transport marítim, les assegurances i les finances internacionals.
• La situació dels obrers britànics era millor (sindicats i legislació social mínima).

França

Perd l’empenta. Guerra franco-prussiana (1870). Pèrdua d'Alsàcia i Lorena (regions industrials / ferro). Crisi agrària: Pebrina (cucs de seda) i la Fil·loxera (vinya (molt important al sud)). Escassa assimilació de les innovacions de la Segona Revolució Tecnològica. És un país amb poc carbó. Fracàs dels bancs de negocis.

A partir de 1895 s’observa una recuperació: Ferrocarrils, electricitat, níquel, alumini i Automòbils. Tenen poca participació en els mercats mundials. Tenen un mercat intern i colonial.

Alemanya

Adquireix el rang de gran potència. Tenen la indemnització de guerra: 1/3 de la renda nacional. Tenen disponibilitat de matèries primeres: carbó, ferro, potassa.

L’estat protegeix la indústria. Estableixen un aranzel al 1879.

• Es legalitzen els càrtels: acord entre empreses del mateix sector, fixació de preus, limitació de la producció, repartiment geogràfic del mercat.
• En moment de dificultat fan una venta a dumping.
• Tenen una forta dedicació a la investigació.
• Importància de la indústria química.

EUA

A finals del segle XIX es convertirà en la primera potència econòmica mundial.

Factors del creixement:

• Engrandiment del territori (territori actual).
• Fort creixement, insuficient per les necessitats de mà d’obra.
• Disponibilitat de matèries primeres.
• Gran immigració procedent d’Europa.
• Importació d’esclaus africans i semiesclaus asiàtics.
• Desaparició de la població índia.
• Disponibilitat de terra i recursos naturals (boscos, jaciments minerals).
• Producció de cotó, matèria primera per excel·lència de la RI.
• Ràpida adaptació dels processos industrials de la Segona Revolució Tecnològica, sobretot la siderúrgia.
• Nivells de vida alt per lo tant tenen una capacitat de compra alta.
• Ampli mercat i en creixement.
• Millora dels mitjans de transport:
  • Navegació de vapor: Canal d’Eire (1825) connecta els Grans Llacs amb l’oceà Atlàntic. Nova York es va convertir en el principal port del món.
  • Ferrocarril / xarxa ferroviària.
• A finals del segle XIX: principal productor de carbó, coure, ferro, or, plata, zinc, plom i petroli.
• Sectors puntes del moment foren l’acer, el petroli, l’electricitat i l’automòbil.
• Organització científica del treball (taylorisme i fordisme).

Segon Cercle: Itàlia

Causes de l’endarreriment de la industrialització:

• Les innovacions tecnològiques en el tèxtil s'introduïren aviat però sense èxit com a conseqüència d’un mercat petit.
• La manca de carbó implicà que el sector siderúrgic no introduís millores.
• La Unificació italiana no es produí fins a 1870:
  • Creació d’un mercat més gran.
  • Eliminació del feudalisme.
  • No comportà una unificació econòmica.
• Crisi dels 1870’s a causa dels Aranzels de 1878 i 1887.
• Ajuts als ferrocarrils i a la construcció naval (costosos i poc eficaços).

La Recuperació es produí a partir de 1894. S’inaugurà una etapa de fort creixement econòmic:

• Inversions estrangeres (alemanyes).
• Electrificació hidroelèctriques.
• Sector tèxtil cotoner.
• Maquinària: bicicletes, màquines d’escriure, automòbils.

Tercer Cercle: Economies Sotmeses, Imperialisme

• Xina: Guerra de l’opi (1839 – 1842).
• Centre i sud d’Amèrica: colònies informals.
• Especialització en matèries primeres però tenia poca remuneració.
• Poc pes del sector d’exportació.
• No van aconseguir un creixement autosostingut.
• Alt endeutament dels estats.
• Imperialisme.