Economia i Societat a l'Antic Règim: Subsistència i Estaments

Economia de Subsistència a l'Antic Règim

Propietat Vinculada i Drets Senyorials

• Propietat vinculada:
  • Senyoria territorial: Territori sota la jurisdicció d'un noble laic o eclesiàstic. Incloïa:
    • Reserva senyorial: Les terres més productives, explotades directament pel senyor.
    • Masos: Parcel·les de terra suficients per alimentar una família pagesa, cedides a canvi de prestacions.
  • Drets senyorials:
    • Territorials: Exigències econòmiques com prestacions personals (treball gratuït) i monopolis senyorials (ús obligatori del molí, forn, etc., del senyor).
    • Jurisdiccionals: Dret d'impartir justícia, cobrar multes, dret d'immunitat respecte al poder reial, etc.
  • Delme: Obligació de lliurar aproximadament una desena part de les collites a l'Església.

Agricultura Tradicional i Insuficient

• Tècniques arcaiques: Ús d'eines rudimentàries, rotació biennal o triennal amb guaret.
• Policonreu: Orientat principalment als cereals per a l'autoconsum.
• Producció insuficient: Rendiments baixos i molt dependents del clima, provocant crisis de subsistència periòdiques.
• Autoconsum: La major part de la producció es destinava al consum propi, amb pocs excedents per al mercat.
• Revoltes del pa: Motius populars freqüents en èpoques de males collites i carestia.

Demografia Estancada a l'Antic Règim

• Mortalitat alta: Especialment infantil, deguda a la mala alimentació, higiene deficient i malalties infeccioses.
• Natalitat alta: Per compensar l'elevada mortalitat.
• Esperança de vida baixa: Rarament superava els 40 anys.
• Crisis demogràfiques: Episodis de mortalitat catastròfica (epidèmies, guerres, fam) que provocaven un estancament o creixement molt lent de la població.

Indústria Artesanal: Gremis i Manufactures

• Artesania i gremis: La família pagesa era la unitat de producció bàsica (treball de la terra i elaboració de productes domèstics). A les ciutats, els gremis eren agrupacions d'artesans d'una mateixa professió que controlaven la producció, qualitat i preus.
• Treball domèstic (Putting-out system): Un artesà o comerciant distribuïa la matèria primera i, de vegades, els instruments de treball a famílies pageses, que elaboraven productes al seu domicili a canvi d'un salari.
• Manufactures: Establiments que concentraven un nombre elevat de treballadors per produir articles (sovint de luxe), subvencionats i impulsats per l'Estat (manufactures reials) o d'iniciativa privada. Precedent de les fàbriques modernes.

Transports Deficients: Camins i Navegació

• Xarxa viària deficient: Camins i carreteres en mal estat, fent el transport terrestre lent, car i insegur.
• Navegació:
  • Marítima: Depenent de la força del vent, amb vaixells de capacitat de càrrega limitada i desplaçament lent.
  • Fluvial: Més fàcil i barata per a mercaderies voluminoses, però requeria rius navegables o la construcció de canals.

Comerç Limitat: Interior i Colonial

• Comerç interior: Principalment de caràcter local i comarcal. Els intercanvis es realitzaven sobretot en fires i mercats setmanals.
• Comerç colonial: Expansió gràcies a les noves rutes marítimes obertes als segles XV i XVI.
  • Comerç amb colònies ultramarines: La necessitat de grans capitals per finançar expedicions comercials va afavorir la creació de grans companyies comercials (amb privilegis de monopoli) i el desenvolupament d'institucions financeres (bancs, borses).
  • Desenvolupament del capitalisme comercial: Basat en l'acumulació de capital a través del comerç, especialment el colonial.
  • Comerç triangular: Ruta comercial atlàntica entre Europa, Àfrica i Amèrica, basada en l'intercanvi de manufactures europees per esclaus africans, venuts a Amèrica a canvi de productes colonials (sucre, cafè, cotó, metalls preciosos).
• Mercantilisme: Doctrina econòmica predominant, que considerava que la riquesa d'un país residia en l'acumulació de metalls preciosos (or i plata), fomentant les exportacions, limitant les importacions (proteccionisme) i l'explotació de les colònies.

La Societat Estamental

Organització social característica de l'Antic Règim, originada en el feudalisme, on els individus pertanyen per naixement a un estament (grup social tancat) que defineix les seves funcions, activitats i drets legals. Es dividia en dos grans grups:

• Privilegiats: Gaudeixen de privilegis fiscals (no paguen impostos directes), legals (lleis i tribunals propis) i honorífics. Ocupaven els alts càrrecs polítics, militars i eclesiàstics.
  • Clergat: Membres de l'Església (alt clergat: bisbes, abats; baix clergat: rectors, monjos).
  • Noblesa: Posseïdora de terres (senyories) i títols (alta noblesa: ducs, marquesos; baixa noblesa: cavallers, gentilhomes).
• No privilegiats (Tercer Estat): Grup heterogeni que constituïa la immensa majoria de la població (més del 90%). No tenien privilegis i suportaven la càrrega fiscal.
  • Burgesia: Comerciants, banquers, professionals liberals, artesans rics. Grup amb poder econòmic creixent però sense poder polític ni privilegis.
  • Pagesia: El grup més nombrós. Podien ser serfs (subjectes a la terra del senyor), arrendataris o petits propietaris.
  • Classes populars urbanes: Artesans, petits comerciants, treballadors domèstics, captaires.