Economia i Societat a Catalunya al Segle XIX: Crisi i Indústria

Societat i Demografia a la Catalunya del Segle XIX

Condicions de Vida i Salut

• Malalties epidèmiques
• El món rural i les crisis de subsistència
• El creixement urbà i les malalties socials

Població i Migració

• La població a Catalunya durant el segle XIX
• L'emigració catalana a les Antilles

La Crisi Agrària de Finals de Segle

Entre 1880 i 1910, una crisi agrària es va estendre per Europa occidental. Primer va afectar els cereals, ja que s'importava molt blat d'altres països com els EUA, però la crisi es va estendre posteriorment a la vinya per culpa de la fil·loxera.

Crisi de la Fil·loxera i Conflicte Rabassaire

Durant els anys 80 del segle XIX, la fil·loxera va fer estralls a França, cosa que inicialment va beneficiar Espanya. Però cap al 1890, la fil·loxera va destruir els ceps de Catalunya i la resta d'Espanya. La plaga es va combatre plantant ceps americans, immunes a l'insecte, mesura que va ser eficaç.

No obstant això, la plaga va afectar greument els contractes de rabassa morta. Mitjançant aquests contractes, els propietaris cedien terra als rabassaires perquè hi plantessin vinya, i recuperaven la terra si morien dos terços dels ceps plantats. Amb la mortaldat dels ceps causada per la plaga, els rabassaires es van oposar a retornar les terres, i així va esclatar el conflicte. El 1896, gràcies a nous contractes d'arrendament, el conflicte es va anar apaivagant progressivament.

La Indústria Tèxtil Catalana

La Guerra del Francès (Guerra de la Independència Espanyola) i la pèrdua de les colònies americanes van tenir un impacte negatiu en l'economia espanyola, especialment en el sector del cotó. Per contrarestar-ho, es van implementar mesures proteccionistes. Es va instal·lar a Barcelona la fàbrica Bonaplata, pionera en l'ús del vapor. Catalunya es va consolidar com la primera regió industrial d'Espanya.

La indústria catalana va arribar a controlar el mercat espanyol gràcies als aranzels proteccionistes. Els productes tèxtils catalans tenien una quota de mercat del 90%, fet que va popularitzar la frase "Catalunya era la fàbrica d'Espanya".

Vapor i Colònies Industrials

El vapor es va convertir en la font d'energia clau del procés d'industrialització. Les fàbriques que l'utilitzaven se situaven principalment en nuclis urbans. En canvi, les que continuaven utilitzant l'energia hidràulica estaven localitzades a les conques dels rius Llobregat i Ter. Aquesta ubicació va donar lloc a les colònies industrials: complexos fabrils que incloïen habitatges per als obrers, botigues, escola, església i altres serveis, funcionant de manera relativament autosuficient. Aquest sistema va afavorir un major control social per part dels empresaris sobre els treballadors.

Indústria Siderometal·lúrgica

A Barcelona es va desenvolupar una indústria de foneria moderna, capaç de satisfer les demandes creixents de la indústria tèxtil (maquinària) i de la construcció del ferrocarril. Empreses emblemàtiques com La Maquinista Terrestre i Marítima van impulsar una indústria metal·lúrgica força important, sovint gràcies a la inversió de capitals estrangers i a la producció local d'hulla.

Cal destacar que el País Basc no va modernitzar significativament el seu sector siderúrgic fins a la dècada dels 70 del segle XIX, després de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876).

La Mineria a Espanya al Segle XIX

Espanya va ser un dels principals exportadors internacionals de minerals durant el segle XIX. Hi havia jaciments importants de zinc, coure, plom, ferro i mercuri. No obstant això, la manca de carbó de qualitat (hulla) en quantitats suficients va representar un obstacle per al ple desenvolupament industrial del país.

A més, una part significativa de la riquesa minera no es va reinvertir eficaçment en l'economia espanyola, ja que bona part de les explotacions mineres van passar a ser controlades per capitals estrangers, principalment britànics, francesos i belgues.