Economia i Societat a Catalunya: Desenvolupament i Sectors Clau

Desenvolupament Humà i Indicadors Socioeconòmics

L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) es va crear per posar èmfasi en el fet que l'ampliació de les oportunitats de les persones hauria de ser el criteri més important per avaluar els resultats en matèria de desenvolupament. El creixement econòmic és un mitjà que contribueix a aquest procés, però no és un objectiu en si mateix.

L'IDH mesura el progrés aconseguit per un país en tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà:

• Gaudir d'una vida llarga i saludable.
• Accés a l'educació.
• Nivell de vida digne.

Indicadors Socioeconòmics

Els indicadors socioeconòmics són un conjunt de dades mitjançant les quals es pot tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econòmica dels habitants d'una àrea concreta. Inclouen, per exemple, l'índex de benestar, de mortalitat infantil, d'alfabetisme o de fecunditat.

Desenvolupament Econòmic

El desenvolupament econòmic consisteix en el creixement del PIB, en l'augment dels moviments de capital i en l'increment de mitjans tecnològics per a la producció.

Desenvolupament Humà (Definició General)

El desenvolupament humà consisteix a crear les condicions perquè les persones puguin desenvolupar totes les seves capacitats humanes d'acord amb els seus interessos i necessitats.

El Sector Primari a Catalunya

A Catalunya, tan sols el 2% de la població ocupada treballa en feines agrícoles, ramaderes i de pesca. Les causes principals d'aquesta baixa ocupació són:

• La mecanització del camp: Amb molt poca mà d'obra es pot produir més.
• El desenvolupament de la indústria i dels serveis: Això ha provocat l'emigració d'una part de la població del camp a les ciutats.
• L'ocupació del sòl conreable: A molts pobles s'ha ocupat el sòl per construir-hi habitatges.

Principals Zones i Conreus Agrícoles

A Catalunya, les terres de conreu es localitzen sobretot a la Depressió Central, al Delta de l'Ebre i a les planes del litoral. Els principals conreus són:

• Conreus de la trilogia mediterrània: cereals, vinya i oliveres.
• Plantes farratgeres: civada, blat de moro, alfals i naps.
• Arbres fruiters:
  • Fruita fresca: peres, pomes, préssecs.
  • Fruits secs: ametlles i avellanes.
• Conreus d'horta: enciams, tomàquets, mongetes, bledes, etc., i arròs al Delta de l'Ebre.

S'observa un augment de les explotacions, una millora de la renda agrària i de la superfície de regadiu, tot i un descens de la superfície conreada.

El Sector Pesquer a Catalunya

El sector pesquer a Catalunya ocupa molt poca població, aproximadament 5.000 persones. Els pescadors tenen dues grans preocupacions:

• La sobreexplotació dels recursos.
• La contaminació de les aigües del mar.

A Catalunya es practica principalment la pesca litoral, ja que al Mediterrani no s'hi fa pesca d'altura.

Fluxos Econòmics i Demogràfics a Catalunya

Demografia de Catalunya

Catalunya té aproximadament 7,5 milions d'habitants, sent la segona comunitat autònoma més poblada de l'Estat, després d'Andalusia i per davant de Madrid. Representa el 16% del total de la població de l'Estat, i el 15% d'aquesta població són immigrants de la darrera onada.

L'Economia Catalana: Característiques i Diversificació

L'economia catalana és una societat desenvolupada, amb característiques clarament postindustrials. En relació amb Europa, el PIB per càpita en PPA (Paritat de Poder Adquisitiu) va ser un 14% superior a la mitjana europea. El PIB de Catalunya va representar el 19% del total d'Espanya.

Pel que fa a la diversificació productiva, el PIB català es distribueix de la següent manera:

• Serveis: 71,24%
• Indústria: 18,55%
• Construcció: 9,09%
• Agricultura: 1,12%

Catalunya creix a una taxa superior a la del conjunt d'Espanya i continua sent considerada la "fàbrica d'Espanya". És la comunitat autònoma que més exporta, amb un 25% del total estatal, i és la primera destinació turística de l'Estat. A més, té un altíssim IDH.

Reptes Econòmics de Futur

Igual que Espanya, Catalunya afronta dos dèficits importants de cara al futur:

• Una despesa pública en educació respecte del PIB per sota de la mitjana de la UE.
• Una despesa interior bruta en R+D també per sota de la mitjana de la UE.

Així mateix, i com en el cas del conjunt de l'Estat, la taxa d'atur elevadíssima (24,5% de la població activa, uns 640.000 aturats) i una inflació que, fins i tot amb la crisi, es resisteix a baixar (1,8% l'interanual actual) constitueixen dos llasts importants i greus per a la recuperació econòmica.