Ecosistemes: Factors Abiòtics i Adaptacions dels Éssers Vius

Conceptes Fonamentals d'Ecologia

Ecosistema

Conjunt format per la biocenosi i el biòtop.

Biocenosi

Conjunt de totes les poblacions que viuen en un mateix lloc. Les relacions que s'hi estableixen s'anomenen factors ambientals biòtics.

Biòtop

Conjunt format pel medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics.

Estratègies de Creixement Poblacional

• Estratègia K: Espècies que tenen poques cries, generalment grans, que necessiten temps per arribar a l'edat adulta, requereixen protecció parental i solen ser molt especialitzades en el seu nínxol ecològic.
• Estratègia R: Espècies que es reprodueixen contínuament i amb molts descendents, generalment petits, de maduració ràpida i que no són gaire especialitzats (generalistes).

Factors Abiòtics i Adaptacions dels Organismes

Els factors abiòtics són les variables fisicoquímiques del medi que influeixen en la vida dels organismes. Els organismes tenen uns límits de tolerància, que són els valors màxims i mínims dels factors que poden suportar. L'interval entre aquests límits és l'amplitud de tolerància. Un factor limitador és qualsevol factor ambiental que sobrepassa els límits de tolerància d'un organisme.

• Euriterm: Organisme amb una gran amplitud de tolerància a la temperatura.
• Estenoterm: Organisme amb una petita amplitud de tolerància a la temperatura.

Temperatura

Una temperatura massa alta pot causar la desnaturalització de proteïnes i la deshidratació. Una temperatura massa baixa pot provocar la formació de cristalls de gel en els teixits.

Adaptacions:

• Homeoterms (animals de sang calenta): S'aïllen del fred amb plomes, pèl, greix, etc. Poden tenir hàbits crepusculars o nocturns per evitar la calor, o realitzar migracions.
• Poiquiloterms (animals de sang freda): S'allunyen del fred refugiant-se i reduint el seu metabolisme (letargia, hibernació) fins que arribi una època més benigna.

Llum

És necessària per a la fotosíntesi. Les plantes es classifiquen en:

• Plantes esciòfiles: No toleren una exposició directa i intensa a la llum.
• Plantes heliòfiles: Necessiten molta llum directa.

En el medi aquàtic es distingeix la zona fòtica (arriba la llum) i la zona afòtica (no arriba la llum).

En el medi terrestre, la vegetació s'estructura en estrats:

• Arbori
• Arbustiu
• Herbaci
• Muscínic (molses i líquens)
• Edàfic (sòl)

Adaptacions relacionades amb la llum (coloracions):

• Críptica: Camuflatge per passar desapercebut.
• Aposemàtica: Colors vius que adverteixen de perillositat (verí, mal gust).
• Mimètica: Imitació de l'aparença d'altres organismes (mimetisme batesià o müllerià).

Humitat

Factor de vital importància perquè l'aigua és essencial per als éssers vius. Els organismes terrestres han d'afrontar la pèrdua d'aigua per evaporació.

• Humitat absoluta: Quantitat real d'aigua (vapor) que hi ha a l'aire. S'expressa en g/m³.
• Humitat relativa: Relació entre la quantitat d'aigua que hi ha a l'aire i la màxima que hi podria haver a una temperatura determinada. S'expressa en %.

Adaptacions a la manca d'aigua (animals):

• Tegument impermeable (pell, exoesquelet).
• Estructures que mantenen una microatmosfera humida (closques).
• Secrecions mucoses.
• Aparell respiratori intern (pulmons, tràquees).
• Fecundació interna.
• Hàbits especials (nocturns, cerca de refugis humits).
• Capacitat de beure aigua salada (alguns animals marins o d'ambients salobres).

Adaptacions a la manca d'aigua (plantes xeròfites):

• Arrels molt llargues o extenses per captar aigua.
• Fulles petites, transformades en espines, o amb cutícula gruixuda i pocs estomes per reduir la transpiració.
• Pilositat abundant (pèls) que reflecteix la llum i reté la humitat.
• Tiges i fulles suculentes on s'emmagatzema aigua.
• Fecundació a través del pol·len (independent de l'aigua líquida).
• Formació de llavors resistents a la sequera.

Pressió

Força per unitat de superfície que exerceix el pes de l'aire (pressió atmosfèrica) o de l'aigua (pressió hidroestàtica).

Adaptacions:

• Tenir hemoglobines especials amb més afinitat per l'oxigen (animals d'alta muntanya o grans profunditats).
• Detectar canvis bruscos de pressió atmosfèrica per preveure tempestes.
• Tenir una bufeta natatòria petita o absent, o mecanismes per regular-ne el gas ràpidament per evitar l'expansió o compressió en canvis de profunditat (peixos).
• Tenir un cos extraplà (organismes bentònics d'aigües profundes).

Concentració de Gasos (O₂ o CO₂)

La disponibilitat d'oxigen (per a la respiració) i diòxid de carboni (per a la fotosíntesi) és crucial.

Salinitat

Concentració de sals minerals dissoltes en l'aigua.

Adaptacions (osmoregulació):

• Organismes poiquilosmòtics: Adeqüen la seva concentració interna de soluts a la de l'ambient extern. Si la salinitat canvia molt, poden morir.
• Organismes homeosmòtics: Tenen la capacitat de mantenir la seva concentració interna de soluts relativament constant, sigui quina sigui la concentració externa, mitjançant mecanismes d'osmoregulació activa.

pH

Grau d'acidesa o basicitat d'un sòl o de l'aigua, que afecta processos bioquímics.

Matèria Orgànica

Disponibilitat de matèria orgànica en descomposició al sòl o a l'aigua, font de nutrients.

Corrents del Medi

Moviments que presenta el medi (aire o aigua) on viuen els organismes.

Adaptacions:

• Corrents aeris (vent): Escurçament de les ales en insectes voladors d'illes ventoses, mida petita i formes arrodonides en plantes d'alta muntanya.
• Corrents marins o fluvials: Estructures d'adherència al substrat (ventoses, discs adhesius), formes hidrodinàmiques, capacitat d'aprofitar els corrents per desplaçar-se, buscar refugi darrere roques o obstacles.