Ecotons i Tipus de Sòls: Guia Completa

Ecotons

És un lloc on els components ecològics estan en tensió. És la zona de transició entre dues o més comunitats ecològiques diferents.

Generalment, en cada ecotò hi viuen espècies pròpies de les dues comunitats, però també s'hi poden trobar organismes particulars. A vegades, la ruptura entre dues comunitats constitueix un límit ben definit, anomenat vora; en altres casos, hi ha una zona intermèdia amb un canvi gradual d'un ecosistema al següent.

Des del punt de vista sistèmic, és a l'ecotò on es produeix el major intercanvi d'energia. Així, l'ecotò representa la zona de màxima interacció entre ecosistemes limítrofs. És per aquest motiu que aquests límits se solen considerar zones de major riquesa i interès biològic.

Tipus de Sòls

Vertisòl

És aquell sòl, generalment negre, on hi ha un alt contingut d'argila expansiva que forma profundes esquerdes durant les estacions seques o en anys secs.

Les expansions i contraccions alternatives causen auto-mulching (auto-cobertura), on el material del sòl es barreja consistentment, causant vertisòls amb un horitzó A extremadament profund i sense horitzó B. (Un sòl sense horitzó B s'anomena sòl A/C).

Això també produeix l'ascens de material intern a la superfície, creant microrrelleus coneguts com a gilgai.

Entisol

Són sòls que no tenen cap desenvolupament definit dels seus perfils. No tenen horitzons definits, i la majoria són bàsicament el seu material parental (roca mare) inalterat.

Inceptisòl

Són sòls semblants als entisòls. Els trobem a les muntanyes i també se'ls coneix com a sòls joves.

Tenen un incipient horitzó B (en procés de formació). Un exemple serien els sòls dels Alps.

Aridisòl

Són sòls típics de zones desèrtiques amb taxes de producció primària molt baixes. Com a resultat, seran sòls pobres en humus i poc profunds, encara que rics en nutrients.

No hi ha grans quantitats de precipitacions, per tant, no hi haurà gaire drenatge. També estan lligats a processos de salinització.

Mol·lisòl

Es troben a Amèrica del Sud (part central) i a Europa de l'Est, a les praderies.

Són zones semihumides on bàsicament hi ha un estrat herbaci important de plantes anuals o plurianuals, amb una alta productivitat i una forta subjecció radicular.

És un sòl ric i fèrtil, en formació. Té un horitzó A molt ben desenvolupat i profund.

Espodosòl, Alfisòl i Ultisòl

Es caracteritzen per tenir un horitzó A i un horitzó B desenvolupats. Són típics de zones de boscos importants i amb moltes precipitacions, però amb diferències en les temperatures.

L'abundància de pluja beneficia el drenatge (lixiviació) dels minerals cap a l'horitzó E (horitzó d'eluviació).

• L'Espodosòl es forma bàsicament sota boscos de coníferes i estrats arbustius, amb pluges importants i temperatures baixes. La composició de lignina en aquest tipus de sòl és elevada, cosa que dificulta la degradació de la matèria orgànica en superfície.
• Els Alfisòls es formen sota boscos mixts de coníferes i caducifolis, amb temperatures temperades. A nivell del sòl, aquestes temperatures temperades beneficien la degradació de la matèria orgànica morta i, per tant, la formació de l'horitzó A.
• Els Ultisòls es formen bàsicament sota boscos caducifolis, amb temperatures més càlides que afavoreixen la creació de l'horitzó A.

Oxisòl

És típic de la part central d'Àfrica i la part central d'Amèrica del Sud. Es desenvolupen en selves i boscos tropicals i subtropicals.

Histosòl

Es donen en zones on hi ha retenció d'aigua amb poc drenatge. La degradació de la matèria orgànica és bastant lenta (condicions anaeròbiques).

Aquest tipus de sòl és típic de les torberes.

Andisòl

Els trobem en zones on hi ha o hi ha hagut activitat volcànica. Per tant, són sòls molt rics en vidre volcànic (silici amorf) i molt fèrtils.

Gelisòl

Els trobem al nord del Canadà i altres regions àrtiques i d'alta muntanya.

Parlem de sòls que romanen gelats, amb presència de permafrost (capa de sòl permanentment gelada, que pot tenir diversos metres de gruix).