L'Edat Mitjana: Literatura, Trobadors i Poesia

L'Edat Mitjana: Un període clau

L'Edat Mitjana s'inicia amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) i acaba amb l'ocupació de Constantinoble pels turcs (1453), gairebé deu segles. Entre els segles V i XII, és a dir, l'Alta Edat Mitjana, es produeix el procés de formació de les llengües romàniques.

Naixement de les llengües romàniques

El naixement d'aquestes noves llengües comporta l'aparició de les literatures corresponents. En el primer període, només foren de transmissió oral; a partir del segle XII, van fer-se escrits. Entre els segles XII i XV, a la Baixa Edat Mitjana, les llengües romàniques van anar guanyant àmbits d'ús al llatí, convertint-se lentament en llengües aptes per a la cultura.

Lírica Medieval

Durant l'Edat Mitjana, la poesia lírica (aquella que expressa sentiments i sensacions personals) era primordialment poesia cantada. L'autor, tant si era conegut com si era anònim, havia de ser poeta i músic. Els orígens de la lírica medieval cal cercar-los en el món romà, tanmateix, la poesia medieval presenta continguts diferenciats: els religiosos, que sorgeixen d'una societat profundament cristianitzada, i, a partir del segle XI, els profans, que s'originen al si d'una societat feudal amb la diversitat pròpia de cadascun dels seus estaments.

Trobadors, poetes i joglars

En els segles XII i XIII, el concepte de trobador es contraposava al de poeta. Els poetes verificaven en llatí els poemes; en canvi, els trobadors componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà que s'interpretaven davant d'un públic cortesà. Per tal que la seva obra arribés al públic, hi havia d'haver un intèrpret: el joglar. El joglar líric havia de tenir una gran preparació, ja que havia de transmetre la cançó amb una precisió meticulosa. Podia cantar sense acompanyament, però també amb un instrument. Els trobadors i els joglars eren viatgers; anaven d'un país a un altre presentant les seves obres.

La lírica trobadoresca

A la major part d'Europa, el llatí clàssic fou la llengua de cultura per excel·lència durant tota l'Edat Mitjana. L'Església cristiana l'adapta com a única llengua oficial i li dona el caràcter de llengua universal, punt d'unió de tota la comunitat cristiana.

Poesia culta escrita en occità

L'estament nobiliari, seguint els passos de la noblesa occitana, va conrear una lírica culta escrita en occità. L'art de trobar, és a dir, l'art de crear cançons, exigia una gran preparació tècnica; un bon trobador havia de conèixer i seguir unes regles rígides de composició. Els gèneres poètics dels poemes dels trobadors giren entorn de tres temes: l'amor, la guerra i la mort. I els gèneres de temàtica amorosa són la cançó, l'alba i la pastorel·la; i el de temàtica bèl·lica, el sirventes; i de temàtica fúnebre, el plany.

Cerverí de Girona

És el trobador català del qual s'han conservat més composicions: en total, unes cent vint. D'origen humil, és un exemple de trobador professional vinculat a la casa reial i al vescomtat de Cardona. Un dels mèrits més grans del trobador consisteix a haver escrit tantes cançons imitant l'estil i els temes de la poesia tradicional.

Ramon Llull

En l'àmbit de la poesia culta, és el primer gran poeta líric que va escriure en català. El 1299, a París, desanimat en advertir que no era escoltat i que ningú no s'interessava pels seus projectes d'evangelització dels infidels, Llull escriu un dels poemes de caràcter autobiogràfic més interessants de l'Edat Mitjana: Cort de Ramon. Llull ens fa conèixer el seu decaïment, però alhora es reafirma en els seus ideals i en la validesa de la seva obra, principalment els llibres.