De l'Edat Mitjana a la Moderna: Canvis Clau i Renaixement

Canvis Clau: De l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna

Recuperació demogràfica i econòmica

La desaparició de grans epidèmies i l'augment de la natalitat van permetre un notable increment de la població europea. Aquest augment de la demanda va impulsar la posada en conreu de noves terres i, conseqüentment, una millora en els rendiments agrícoles.

L'expansió del comerç, tant local com internacional, va fomentar un increment en la producció artesanal, el desenvolupament de les manufactures preindustrials i el creixement de les ciutats com a centres econòmics i socials.

Ascens de la burgesia i capitalisme comercial

Amb l'auge del comerç i les activitats manufactureres, la burgesia (comerciants, banquers, mestres artesans) va guanyar poder econòmic i influència social. Van sorgir les primeres empreses capitalistes i es van assentar les bases del que es coneix com a capitalisme comercial, caracteritzat per l'acumulació de capital, la inversió i la cerca de beneficis.

L'Humanisme: l'home com a centre del món

Els humanistes van redescobrir la cultura i l'art dels grecs i els romans de l'antiguitat, que havien estat en gran part perduts o ignorats durant segles. Van admirar profundament els tractats polítics, filosòfics i científics dels autors clàssics. Per poder llegir-los en les seves llengües originals, van aprendre llatí i grec, i van traduir algunes d'aquestes obres cabdals al castellà, italià, francès i altres llengües vernacles. L'antropocentrisme, la idea que l'ésser humà és el centre i la mesura de totes les coses, va ser el concepte central de l'Humanisme, desplaçant el teocentrisme medieval.

Reforma Protestant i Crisi de l'Església

Cap al final de l'Edat Mitjana, existia un cert malestar en sectors molt extensos de la societat respecte a l'Església Catòlica. Les principals crítiques se centraven en:

• El luxe exagerat de l'alta jerarquia eclesiàstica.
• L'escassa cultura i la relaxació dels costums d'una part del clergat.
• La simonia o compravenda de càrrecs eclesiàstics.
• La venda de butlles i indulgències (el perdó dels pecats a canvi de diners).

Martí Luter i les 95 tesis

En aquest context de crisi espiritual, el monjo alemany Martí Luter va iniciar un moviment de reforma. El 1517, va publicar les seves famoses 95 tesis a Wittenberg, en les quals criticava durament la doctrina catòlica sobre les indulgències i qüestionava l'autoritat del Papa i la jerarquia eclesiàstica. Els seus arguments principals eren:

• La salvació per la fe: la fe en Déu és l'únic camí per a la salvació, no les bones obres.
• L'autoritat de la Bíblia: les Sagrades Escriptures són l'única font d'autoritat religiosa i han de ser llegides i interpretades pels creients.
• El sacerdoci universal: tots els batejats són sacerdots i poden relacionar-se directament amb Déu sense necessitat d'intermediaris.

Principis de la doctrina luterana

La doctrina luterana, que es va difondre ràpidament gràcies a la impremta, negava la sobirania del Papa, eliminava els ordes religiosos monàstics i el culte a les imatges dels sants i la Verge. A més, va reduir el nombre dels sagraments a dos, considerats els únics instituïts per Jesucrist: el baptisme i l'eucaristia (comunió).

Contrareforma Catòlica: Resposta de l'Església

Davant l'expansió del protestantisme, l'Església Catòlica va emprendre un profund procés de renovació interna i de lluita contra les doctrines protestants, conegut com la Contrareforma. L'instrument principal d'aquesta reforma va ser el Concili de Trento (1545-1563).

El Concili de Trento: Dogmes i disciplina

Al Concili de Trento es van prendre decisions fonamentals per procurar la correcció dels errors interns de l'Església i per reafirmar els principis de la fe catòlica. Es van establir dogmes i ritus de compliment obligatori per a tots els catòlics.

Dogmes de la doctrina catòlica

• La salvació de l'ésser humà s'aconsegueix tant per la fe com per les bones obres.
• Es van confirmar els set sagraments (baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malalts, orde sacerdotal i matrimoni).
• Es va declarar la Vulgata, la traducció de la Bíblia al llatí feta per Sant Jeroni, com l'única interpretació oficial i vàlida de les Sagrades Escriptures.
• Es va reafirmar el culte a la Verge i als sants.

Nova disciplina eclesiàstica

• Prohibició de la venda d'indulgències.
• Creació de seminaris diocesans per millorar la formació intel·lectual i moral dels futurs sacerdots.
• Obligació dels bisbes de residir a les seves diòcesis i dels rectors a les seves parròquies, i de visitar-les regularment.
• Obligació del clergat de portar una vida exemplar, austera i dedicada al servei religiós.
• Manteniment del celibat eclesiàstic.

Publicació del Catecisme

Es va decidir la publicació d'un catecisme que recollís de manera sintètica i clara la doctrina catòlica, per tal de facilitar-ne l'ensenyament als fidels.

El Tribunal de la Inquisició Romana

Per impedir la penetració i difusió del protestantisme als països catòlics, i per perseguir l'heretgia, el Papa va reorganitzar i reforçar la Congregació del Sant Ofici, also coneguda com la Inquisició Romana. Aquest tribunal eclesiàstic s'encarregava de perseguir, jutjar i castigar aquells que es desviaven de la doctrina oficial catòlica. La Inquisició sotmetia els sospitosos a un judici públic anomenat acte de fe. En aquests actes, els acusats havien d'abjurar públicament de les seves creences; si ho feien i es penedien, podien ser reconciliats amb l'Església, sovint després de complir penitències. Si no abjuraven, eren considerats heretges impenitents i eren lliurats al braç secular per a l'execució del càstig, que podia ser la foguera.

Guerres de Religió i Tolerància

Intolerància i conflictes religiosos

La ruptura religiosa entre catòlics i protestants va provocar una onada d'intolerància religiosa que es va expandir per gran part d'Europa. Aquesta intolerància va desencadenar nombrosos enfrontaments, revoltes i cruentes guerres de religió en països com Alemanya, França, els Països Baixos i Anglaterra, que van durar més d'un segle.

Camí cap a la tolerància religiosa

Després de dècades de conflictes devastadors, es va anar obrint pas, lentament i amb dificultats, una nova idea: la tolerància religiosa. Aquesta concebia la possibilitat de convivència pacífica entre persones de diferents confessions cristianes dins d'un mateix estat, separant l'esfera política de la religiosa.

El Renaixement: Art i Antiguitat

El Renaixement va ser un ampli moviment cultural i artístic que es va desenvolupar a Europa, especialment a Itàlia, durant els segles XV i XVI. Es va caracteritzar per un renovat interès per l'art, la literatura i la filosofia de l'Antiguitat clàssica grecoromana.

Inspiració en els models de l'Antiguitat

Els artistes renaixentistes van buscar la inspiració directa en les obres i els principis estètics de l'antiguitat:

• Els arquitectes, com Brunelleschi o Alberti, es van inspirar en els vestigis arqueològics romans (temples, arcs, teatres) i en els tractats clàssics de Vitruvi. Van adoptar i reinterpretar elements constructius i decoratius clàssics com columnes (dòriques, jòniques, corínties), frontons, arcs de mig punt i cúpules.
• Els pintors i escultors, com Miquel Àngel, Leonardo da Vinci o Rafael, es van inspirar en la mitologia grecoromana i van cercar representar la bellesa ideal del cos humà. Per a això, van estudiar l'anatomia humana, les proporcions i van desenvolupar tècniques com la perspectiva lineal per crear il·lusió de profunditat.

L'art centrat en l'ésser humà

En consonància amb la filosofia humanista, els artistes del Renaixement van convertir l'ésser humà en el centre dels seus interessos artístics, exaltant-ne la dignitat, la bellesa i el potencial.

• Tot i que els temes religiosos van continuar sent una font d'inspiració principal, es van representar amb un nou enfocament en la humanitat de les figures sagrades, les seves emocions i la seva interacció en escenes més naturalistes.
• L'interès creixent de mecenes (papes, prínceps, nobles i rics burgesos) per l'art va fomentar la realització de retrats individuals i de grup, que reflectien la importància de la persona. També es van popularitzar les escenes de la vida quotidiana, els temes mitològics i les al·legories.