Edema, Hiperèmia i Congestió: Fisiopatologia i Morfologia

Edema

Edema • Fisiopatologia: trencament de l’equilibri pressió hidrostàtica – pressió osmòtica que provoca un augment de liquid intersticial o Trastorns hemodinàmics: Transsudat (augment de la pressió hidrostàtica o disminució de la pressió oncòtica). (<1020). Líquid amb poca cel·lularitat i proteïnes. o Edema inflamatori: Exsudat (>1020). Líquid ric en cel·lularitat i proteïnes. • Varietats fisiopatològiques: o Augment de la pressió hidrostàtica: § Disminució del retorn venós § Insuficiència cardíaca congestiva § Dilatació arteriolar § Local (disminució del retorn venós) à trombosi venosa profunda § Generalitzat (ICC). Edema pulmonar és el primer que es produeix. • Augment de la pressió venosa • Disminució del cabal cardíac (GC) à retenció de sodi i aigua o Disminució de la pressió osmòtica del plasma (hipoproteinemia) § Síndrome nefròtica à pèrdua glomerular de proteïnes (glomerulonefritis). § Hepatopatia. No eficiència de la síntesi proteica. Pacients cirròtics. § Malnutrició extrema o Obstrucció limfàtica § Inflamatori (vasculitis, infecciós: paràsits) § Neoplàsic. Obstrucció limfàtica per invasió de teixit tumoral. § Post-quirúrgic. Linfoadenectomia en càncer de mama (cada cop menys freqüent) à edema important EESS. (iatrogènica) § Post-radioteràpia. Destrucció dels vasos (iatrogènica) o Retenció de sodi (i aigua) Freqüent en malalties renals. § Secundària: hipoperfusió renal § Primària: insuficiència renal aguda

Morfologia

Morfologia: eixamplament inter-cel·lular i de la matriu extracel·lular • Formes especials: o Edema subcutani: amb fòvea § Localitzat (ICC): edema DECLIVI § Difús (renal) à edema PERIORBITARI o Edema pulmonar (IC i altres): augment de pes à liquid espumós rosat. Rx tòrax. Al microscopi espais alveolars ocupat per material rosat (líquid edema). o Edema cerebral: localitzat (traumatisme) o difús. En autòpsia: aplanament solcs i circumvolucions. Material escumós. o Vessaments § Hidrotòrax § Hidropericardi § Ascites

Hiperèmia i congestió

Hiperèmia i congestió • Augment del volum de sang als teixits o Hiperèmia (procés actiu à FISIOLÒGIC): eritema. Per exemple, en l’exercici. o Congestió (procés passiu à PATOLÒGIC) § Generalitzada o localitzada § Cianosis (cúmul de sang no oxigenada) § S’associa a edema per defecte del retorn venós § CPC (congestió passiva crònica): hipòxia – necrosis § Ruptura de capil·lars: hemosideròfags (= cèl·lules d’insuficiència cardíaca, macròfags alveolars que fagociten l’hemosiderina). • Morfologia de la congestió à superfície hemorràgica – humida de l’òrgan en qüestió: o Congestió pulmonar: § Aguda. Congestió de capil·lars § Crònica. S’observen hemosideròfags, fibrosi... o Congestió hepàtica: § Aguda. Congestió de capil·lars § Crònica: deguda a CPC • Macroscòpicament à fetge en “nou moscada”. Patró fosc (venes centrolobulillar – Clar (parènquima). • Microscòpicament à necrosi centrolobulillar. També en fetge de shock. Fibrosi: cirrosi cardíaca