L'Edifici Sullivan: Arquitectura, Estil i Funcionalisme
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,29 KB
Anàlisi Arquitectònica: L'Edifici de Louis Sullivan
Aquest edifici, malgrat els dotze pisos d'alçada, presenta una diferenciació clara entre les dues primeres plantes i les deu superiors.
Les Plantes Inferiors: Un Reclutament Visual
Les dues primeres plantes exhibeixen grans aparadors i una decoració amb ferro forjat molt destacada. Aquesta secció, la més propera al vianant, actua com a focus d'atracció, convidant a entrar als magatzems.
Els Pisos Superiors: Model Cel·lular i Chicago Window
Els deu pisos superiors es construeixen segons un model que anomenen «cel·lular», és a dir, la repetició rítmica d'un mòdul, tant en amplada com en alçada, afavorint un ritme uniforme d'arrels geomètriques. L'element bàsic d'aquest disseny és la finestra apaïsada, coneguda com a Chicago window, rectangular i tripartita. Tot i ser més petita en els pisos superiors, manté la mateixa estructura. Així doncs, la façana, alliberada de qualsevol funció de suport, es converteix en el complement de l'interior i en un espai de decoració, especialment a la part inferior.
El Xamfrà: Punt Focal i Element Singular
El complement perfecte de tota la façana es troba en el xamfrà, la cantonada que uneix les dues façanes de l'edifici. Sullivan va disposar un pavelló semicircular que s'aixeca verticalment des del terra fins a la coberta plana. Aquest espai trenca la possible monotonia de les façanes, li confereix singularitat i realça la seva importància amb una major profusió decorativa a les portes d'accés i a la part superior, on inclou algunes columnes d'inspiració clàssica.
Elements Decoratius: La Influència Modernista
Com en la majoria d'edificis contemporanis, no hi ha una profusió d'elements decoratius escultòrics o pictòrics. Tanmateix, Sullivan introdueix alguns elements decoratius de clara inspiració modernista, amb formes que recorden el món natural i un predomini de la línia corba, bastant estilitzada. Aquests motius d'inspiració vegetal i modernista es troben, preferentment, en la decoració de ferro forjat dels dos pisos inferiors i en la decoració en terracota del coronament del cos corbat del xamfrà.
Estil Arquitectònic: Escola de Chicago i Funcionalisme
En funció de la descripció dels aspectes formals que hem realitzat, podem concloure que aquest edifici és una mostra destacada del que anomenem Escola de Chicago i, més concretament, de Louis Sullivan, un dels seus màxims representants. Els estilemes propis d'aquest estil serien:
- L'ús dels nous materials industrials com el formigó, el ferro i el vidre.
- La desaparició dels murs de càrrega gràcies a l'estructura interior reticular.
- El creixement en vertical dels edificis, tendint a construir gratacels.
- El predomini de la funció com a condicionant de tot l'edifici (la famosa màxima: «la forma segueix la funció»).
- L'ús de la cèlebre Chicago window.
Cal esmentar un tret molt característic de Louis Sullivan: la presència d'elements decoratius que ens recorden el modernisme, inspiració que va rebre, segurament, durant la seva estada a París. Gran part d'aquestes característiques són el fonament del que, durant la primera meitat del segle XX, serà l'estil dominant en l'arquitectura europea: el funcionalisme racionalista, amb arquitectes com Le Corbusier.
Interpretació de l'Edifici
Encàrrec i Funció: Magatzems Carson, Pirie and Scott
La firma Carson, Pirie and Scott va encarregar aquesta obra d'art amb una funció claríssimament utilitària: establir uns grans magatzems especialitzats en la venda de:
- roba
- calçat
- mobles per a la llar
- joieria
- productes de bellesa
Entre d'altres productes. De fet, ha mantingut aquesta funció inicial fins a l'any 2007, moment a partir del qual s'ha convertit en el Centre Sullivan.
Significat Històric i Cultural de l'Edifici
Aquest edifici és molt significatiu d'un context històric i cultural precís que ens ajuda a entendre la seva construcció. Per una banda, cal situar-lo en el procés de reconstrucció de Chicago.
INS Vilatzara - Història de l'art - M.G. / J.M.