Edificis d'oci romans: teatre, circ i més

El temps d'oci. Forma i funció dels edificis (teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats

La major part dels edificis públics eren construïts pels notables més rics de les ciutats provincials, pertanyents a l'ordo decurionum. D'aquesta manera, aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i, alhora, tenien el poble content. La ciutat els ho agraïa amb honors, com ara una estàtua. Els espectacles i jocs públics que s'hi celebraven eren, sovint, organitzats i pagats per algun ric. A Roma, els principals benefactors públics eren els edils durant la República i l'emperador en temps de l'Imperi.

La política de panem et circenses va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi de distribucions gratuïtes de blat i diners, i de distraccions. Els jocs públics se celebraven els dies de festivals religiosos. A Roma, els més importants eren els Ludi Megalenses, els Ludi Apollinares i els Ludi Romani. Els espectacles de més èxit eren els del circ i els de l'amfiteatre.

El teatre

Al començament, els teatres eren de fusta i desmuntables. Però, a partir del s. I a.C., a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:

• La graderia, on seien els espectadors.
• L'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor.
• Les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena).

Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los:

• Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada, en forma de grades. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la cavea descansava sobre un sistema d'arcs i galeries de formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc. La façana exterior era formada de fileres d'arcs disposades en diversos pisos.
• L'orchestra va esdevenir semicircular en el teatre romà. També en va canviar la funció: ara hi seien els espectadors més importants.
• Els romans feien el proscaenium més ample.
• La scaena, en el teatre romà, es construïa tan alta com la cavea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana que donava al frons scaenae, ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a totes les obres.

Tant el teatre grec com el romà eren a l'aire lliure. Tan sols es cobria, de vegades, amb una lona. La cavea solia estar dividida en tres sectors per a públics de diferents classes socials: les classes altes a les grades més pròximes a l'escenari i les classes baixes, a la resta. A Roma, el més important va ser el de Pompeu, amb una capacitat per a 27.000 espectadors. A la península Ibèrica, els més ben conservats són el de Mèrida (5.500 espectadors) i el de Sagunt. En canvi, les restes del de Tàrraco es troben molt malmeses.