Èdip Rei i la Tragèdia Grega: Temes, Orígens i Autors

Anàlisi dels Temes a Èdip Rei de Sòfocles

La Lluita Inevitable contra el Destí

El principal tema d’aquesta història és la lluita contra un destí injust i aberrant: com Èdip, en voler allunyar-se de la predicció de l’oracle, més s’acosta a complir-la. A l’antiga Grècia, la tradició religiosa dictava que cap mortal podia escapar a la voluntat de les divinitats. D’aquesta manera, Sòfocles va voler recordar als atenesos fins a quin punt eren insignificants davant dels déus. «Davant el teu exemple, davant el teu destí, infortunat Èdip, no puc considerar feliç res que sigui mortal», canta el Cor a Èdip Rei.

L'Home Racionalista i la Voluntat Divina

També s’hi pot observar el tema de l’home racionalista de la nova Atenes. A través de la figura d’Èdip, Sòfocles pretenia alliçonar l’home rebel sobre els perills en què podia caure si posava en dubte els senyals dels déus. Per il·lustrar aquest fet, tenim el suïcidi de Iocasta, que ha menyspreat els oracles de Delfos, i la fi espantosa d’Èdip, que ha humiliat el venerable endeví Tirèsias, la veu dels déus entre els mortals.

El Reconeixement i la Recerca de la Identitat

Sòfocles també explora la lluita de l’ésser humà amb ell mateix. Amb això, podem afirmar que el tema principal d’aquesta obra és el reconeixement, un element clau de les tragèdies. Èdip ha de descobrir l’assassí de Laios per eliminar el càstig de la ciutat, però acaba trobant la veritat sobre la seva pròpia identitat i els seus orígens.

La Tragèdia Grega: Orígens, Evolució i Característiques

Què és la Tragèdia Grega?

La tragèdia grega és un gènere teatral originari de l'Antiga Grècia. Inspirada en els ritus i representacions sagrades que es feien a Grècia i Anatòlia, va aconseguir el seu apogeu a Atenes del segle V a.C. Va arribar sense grans modificacions fins al Romanticisme, època en la qual es va obrir la discussió sobre els gèneres literaris, molt més del que ho va fer durant el Renaixement.

Definició i Evolució del Terme

A causa de la llarga evolució de la tragèdia grega a través de més de dos mil anys, resulta difícil donar una definició unívoca al terme «tragèdia», ja que aquest varia segons l'època històrica o l'autor de què es tracti. En l'Edat Mitjana, quan se sabia poc o gens del gènere, el terme va assumir el significat d'«obra d'estil tràgic», i «estil tràgic» va esdevenir un sinònim bastant genèric de poesia o estil il·lustre, com es pot veure a De vulgari eloquentia, de Dante Alighieri.

Estructura i Elements Clau

L'argument de la tragèdia és la caiguda d'un personatge important. El motiu de la tragèdia grega és el mateix que el de l'èpica, és a dir, el mite. Però, des del punt de vista de la comunicació, la tragèdia desenvolupa significats totalment nous:

• El mythos (μύθος) es fon amb l'acció, és a dir, amb la representació directa (drâma, δρᾶμα).
• El públic veu amb els seus propis ulls personatges que apareixen com a entitats diferents que actuen de forma independent a l'escena (skēnḗ, σκηνή), proveït cadascun de la seva pròpia dimensió psicològica.

Grans Autors de la Tragèdia Grega

Els autors més importants i reconeguts de la tragèdia van ser Èsquil, Sòfocles i Eurípides, que, en diversos moments històrics, van afrontar els temes més sensibles de la seva època.