Educació Ambiental i Ètica: Del Paradigma Antropocèntric al Biocèntric

Educació i Naturalesa: Un Debat Urgent

L'actual deteriorament del medi ha arribat a uns extrems que ens obliguen a reflexionar sobre el poc efecte que tenen les accions polítiques i educatives per conscienciar la població. En resum, l'eix central d'aquesta discussió gira entorn del debat entre una concepció antropocèntrica del món i una concepció biocèntrica.

El Paradigma Antropocèntric Utilitarista

El paradigma antropocèntric utilitarista, el que actualment emmarca la relació de l'ésser humà amb la naturalesa, es caracteritza per fer un ús abusiu dels recursos naturals sense considerar la supervivència dels ecosistemes implicats. És a dir, cercar de forma irreflexiva el benestar més immediat i autocentrat en l'humà pot implicar la degradació abiòtica que ens dugui a l'extinció.

El Paradigma Biocèntric: Una Alternativa Necessària

El paradigma biocèntric —centrat en la biosfera— vol ser l'alternativa per al canvi. El biocentrisme implica dos principis fonamentals:

1. El principi de la consideració moral: d'acord amb el qual les coses vives mereixen la consideració pel simple fet de ser membres d'una comunitat de vida.
2. El principi del valor intrínsec: que estableix que per a tot organisme el poder dur a terme el seu projecte vital és intrínsecament valuós i mereix ser preservat com un fi en si mateix.

La reflexió complexa i multidimensional de les Ciències Humanes pot ser molt productiva perquè possibilita la comprensió del sentit gràcies a la valoració de trets antropològics essencials per a un adequat enfocament del que és humà, com són l'ètica, l'estètica o la transcendència.

Principis per a Programes Educatius Ambientals

Els principis bàsics per fonamentar programes educatius ambientals haurien de ser els següents:

• Clarificació antropològica: Partir del que significa ser persona. És imprescindible una reflexió ecofilosòfica per aclarir les relacions de l'ésser humà amb el seu entorn natural.
• Enfocament integral: Establir una educació en valors que impliqui totes les dimensions de la persona: la cognitiva, l'emotiva i la comportamental.
• Enfocament interdisciplinari: Potenciar una visió ecosistèmica per aconseguir una comprensió holística.

La Dimensió Ètica en la Relació amb la Naturalesa

Una ètica de la naturalesa podria ser una orientació útil. Una primera qüestió és plantejar-se si els supòsits ètics que fonamenten la societat humana són extrapolables a la naturalesa. L'equiparació de l'ésser humà i la naturalesa no suposa una polèmica des del punt de vista científic.

Tota la filosofia del segle XX ha tingut com a eix vertebrador l'existencialisme. Aquest paradigma proclamava la prevalença de l'existència com un acte de voluntat, és a dir, concebuda com el “deure” que l'ésser humà havia d'afrontar: l'ésser humà és aquell que es comprèn i inicia per a si mateix un procés de perfectibilitat. Però aquest antropocentrisme actualment està superat, i entenem per existència el “simple fet” d'existir.

És a dir, l'ésser viu està exculpat de qualsevol comprensió de si mateix perquè sigui considerat un ésser valuós: la persona que no té consciència de si mateixa no perd dignitat. Això significa que tot organisme duu dins un programa genètic que requereix unes determinades condicions perquè pugui desplegar-se en tota la seva plenitud, un procés de perfectibilitat no autodissenyat des de la racionalitat, però sí per imperatiu biològic. Així doncs, interrompre el procés de perfectibilitat de qualsevol organisme viu seria, en un principi, considerable moralment.

La Considerabilitat Moral i la Responsabilitat Tutelar

La considerabilitat té un clar significat moral perquè manté una actitud d'obertura i interès cap als éssers i les coses. Així, dir que tots els éssers cauen sota la nostra consideració equival a admetre que tots tenen una considerabilitat moral, que tenen estatut moral, encara que no siguin agents morals per tractar-se d'éssers incapaços d'acció i judici moral.

L'essencial per a la justícia és que tots els éssers, estiguin del costat que estiguin de la frontera moral, participin de la mateixa considerabilitat moral. D'altra banda, aquest tipus de considerabilitat ens duu a passar de les relacions basades en una responsabilitat contractual a la responsabilitat tutelar, on es consideren altres éssers vius no humans que no poden assumir ni reconèixer deures recíprocs i on es desplega l'ètica de la compassió o de la responsabilitat.

Això implica atendre i honorar les generacions passades que ens han transmès el llegat natural i cultural, i projectar aquest llegat cap a les generacions futures.