L'Educació a l'Antiguitat: Atenes, Esparta i Roma

Educació a l'Antiga Atenes

A Atenes no hi havia escoles públiques; inicialment, el pare educava els fills fins als 18 anys, moment en què podien iniciar la vida pública. Durant la primera infància, els nens estaven sota la tutela exclusiva de les dones de la casa. Més tard, se solia enviar els fills homes a alguna escola o casa d'un mestre privat, a qui calia pagar.

L'educació es desenvolupava en diverses etapes:

• Primers anys: Un grammaticus ensenyava les lletres, nocions bàsiques d'aritmètica i la memorització de textos de poetes clàssics. Aquest aprenentatge es reforçava a casa amb l'ajuda d'un pedagog, generalment un esclau culte que acompanyava el nen a tot arreu.
• Ensenyament musical: Més endavant, rebien formació musical a càrrec d'un citarista. Aquesta incloïa música, cant i dansa. Aprenien a tocar instruments com la cítara (similar a la lira) i l'aulos (una mena de flauta doble).
• Educació física: Posteriorment, practicaven gimnàstica amb el paidotribes a la palestra, un recinte quadrat envoltat de murs amb vestidors. Aquesta etapa començava al voltant dels 12 anys i continuava fins als 18. Els esports se centraven principalment en les disciplines del pentatló.
• Efebia: Als 18 anys, els joves realitzaven el servei militar obligatori, conegut com a efebia, que durava dos anys.

No existia un sistema d'estudis superiors formal equiparable al batxillerat actual. Aquells que desitjaven continuar la seva formació acudien a ensenyaments particulars superiors, com la cèlebre Acadèmia de Plató o l'Escola de Retòrica d'Isòcrates.

L'Educació a l'Antiga Esparta

L'educació espartana, coneguda com a agogé, era un sistema públic i obligatori dissenyat per formar ciutadans disciplinats i soldats eficients. Tenia objectius diferents per a nois i noies: els nois eren entrenats per ser forts per a la guerra, i les noies per ser fortes i saludables per poder parir fills sans i robustos.

Característiques principals de l'agogé per als nois:

• Inici als 7 anys: Els nens abandonaven les seves famílies i s'integraven en grups per edats (agelai) sota supervisió estatal.
• Continguts: Aprenien a llegir i escriure de forma bàsica, però l'èmfasi principal requeia en l'exercici físic i esportiu, la formació musical (cançons de marxa i himnes patriòtics) i els exercicis de dansa (especialment la pírrica, una dansa guerrera).
• Duresa: Anaven habitualment despullats i descalços per endurir-se, rebien racions escasses de menjar (fomentant l'astúcia per aconseguir-ne més sense ser descoberts) i qualsevol falta era castigada amb severitat per inculcar disciplina i obediència.
• Servei militar i vida adulta: Als 20 anys, els homes es casaven (encara que seguien vivint als quarters) i passaven al servei militar actiu, menjant en menjadors comuns anomenats syssitia. Als 30 anys, assolien la plena ciutadania i finalitzava formalment l'agogé, tot i que la vida militar continuava sent central.

L'Educació a l'Antiga Roma

A diferència de Grècia inicialment, a Roma es va desenvolupar un sistema que combinava l'educació domèstica amb mestres professionals i, amb el temps, l'aparició d'escoles públiques finançades per l'Estat, encara que l'educació privada va seguir sent predominant entre les elits.

Les etapes educatives eren les següents:

• Primera etapa (Ludus Litterarius): Dels 7 als 12 anys aproximadament. Les famílies benestants sovint encarregaven aquesta funció a un pedagog (freqüentment un esclau grec culte, seleccionat i comprat a alt preu) que supervisava l'educació a casa o acompanyava el nen a l'escola. Les famílies més humils enviaven els fills a una escola elemental (ludus litterarius), pública o privada, a càrrec d'un mestre anomenat litterator, generalment mal pagat. Allà s'ensenyava a:
  • Llegir
  • Escriure
  • Comptar (nocions bàsiques d'aritmètica)
  Molts nens, especialment de classes populars, acabaven la seva educació formal en aquesta etapa.
• Segona etapa (Escola del Grammaticus): Només una minoria, principalment de famílies adinerades, continuava estudiant entre els 12 i els 16 anys a l'escola del grammaticus. Aquesta etapa se centrava en l'estudi aprofundit de la llengua i la literatura llatina i grega, incloent l'anàlisi de textos clàssics.
• Ensenyament superior (Retòrica): Els joves de l'elit que aspiraven a una carrera política o jurídica continuaven la seva formació amb un mestre de retòrica (rhetor), aprenent l'art de l'oratòria i la persuasió.

En acabar l'educació secundària o superior, al voltant dels 16-17 anys, els adolescents de famílies patrícies rebien la toga viril, un acte simbòlic que marcava la seva entrada a la vida adulta i els permetia iniciar la seva carrera pública (cursus honorum) o militar.