Educació, Democràcia i Liberalisme en el Pensament de Mill

El Paper de l'Educació en la Democràcia segons Mill

Les institucions socials i polítiques han de treballar perquè els individus puguin conrear adequadament les seves facultats superiors i puguin desenvolupar-se lliurement. Això, de fet, és l'única cosa que les justifica, ja que la qualitat d'un Estat no es determina sinó segons la qualitat moral dels membres que el componen. L'Estat ha de fer obligatòria l'educació precisament perquè la democràcia necessita la força del coneixement i de l'argumentació per a poder augmentar la seva diversitat. Una societat educada és més lliure, encara que Mill és contrari a l'escola pública per por de la uniformització i l'adoctrinament. La uniformització constitueix per a ell un despotisme de la classe dirigent.

Liberalisme i Democràcia en l'Obra de Mill

Els conceptes de “liberalisme” i “democràcia” no són estricta ni necessàriament sinònims en l'obra de Mill. La llibertat és l'ideal moral que regeix les accions dels individus, en vistes a la seva felicitat -en la mesura que la llibertat crea diversitat- i el liberalisme és la teoria política i econòmica que afavoreix aquesta diversitat; en canvi, la democràcia és només un instrument, una eina de la llibertat. En condicions ideals, liberalisme i democràcia convergeixen; però conceptualment podrien existir governs democràtics (amb eleccions, amb constitució) sense drets liberals, sense garanties per a l'oposició i fins i tot sense partits polítics. El liberalisme i l'utilitarisme necessiten, per a poder desenvolupar-se, una extensa sèrie de condicions econòmiques (propietat privada), jurídiques (partits polítics, llibertat d'expressió) i fins i tot religioses (llibertat de consciència), per no dir ètiques (tolerància).

Utilitarisme i Liberalisme: El Marc General

El liberalisme és el marc general de l'utilitarisme, encara que existeixen altres formulacions liberals no utilitaristes partidàries de considerar la vida, la llibertat i la propietat privada com a drets naturals. John Stuart Mill no va ser estrictament un liberal, sinó més aviat un radical demòcrata o un reformista que en les seves últimes obres expressa gran simpatia per les formulacions del socialisme utòpic. Era partidari de superar l'antítesi entre capitalisme i socialisme a través de sistemes de cooperatives. Per a Mill, el cooperativisme (lliure i no obligat) era un concepte nuclear a l'hora de regular les relacions socials. Encara així, s'ha volgut identificar Mill amb el liberalisme pel seu aspecte antiestatista i per la seva reivindicació de la iniciativa individual.