Educació Literària: Fomentant Lectors Competents i Apassionats

Introducció a l'Educació Literària

L'educació literària representa una nova manera d'entendre l'ensenyament de la literatura a l'escola. Aquest enfocament es diferencia del tradicional en posar l'accent en la formació de lectors competents, capaços de comprendre, gaudir i expressar-se a través dels textos literaris. Ja no es tracta només de conèixer autors i moviments, sinó de desenvolupar l'hàbit lector i l'interès per la lectura des d'un punt de vista actiu, personal i culturalment enriquidor.

Enfocaments Metodològics per a l'Estudi de la Literatura

L'ensenyament de la literatura ha seguit històricament tres enfocaments principals:

• L'enfocament centrat en l'autor/a: Estudi sistemàtic de la història literària, els moviments, els autors i les seves obres. L'aprenentatge és memorístic i amb poca lectura real, prioritzant el coneixement enciclopèdic per damunt del plaer lector.
• L'enfocament centrat en l'obra: Anàlisi del contingut i la forma dels textos a través de comentaris i lectures atentes. Tot i aportar un contacte més directe amb la literatura, sol presentar-se de manera fragmentada i centrada en les explicacions del professorat, amb poca implicació de l'alumnat.
• L'enfocament centrat en el lector/a (Educació Literària): Aquest enfocament posa el focus en la formació del lector. L'objectiu és crear persones lectores actives, creatives i amb gust per la lectura. S'hi inclouen activitats com l'animació lectora, els clubs de lectura i la llibertat en la tria de llibres, tot i que sovint manca sistematització i connexió amb la tradició literària.

Evolució de l'Ensenyament Literari

Anys 70: La Competència Literària com a Objectiu Escolar

Amb l'aparició dels estudis lingüístics generatius, es desenvolupa el concepte de competència literària, entesa com la capacitat per comprendre i gaudir de la literatura. L'escola comença a donar valor a la lectura per plaer com a activitat fonamental per a la formació del lector competent. Es reivindica l'ús de la literatura com a eina comunicativa i cultural, i s'introdueix la literatura infantil i juvenil (LIJ) com a recurs didàctic.

Hi ha dos grans debats sobre la LIJ:

• El primer gira al voltant de la funció educativa, especialment sobre el valor moral dels contes tradicionals i el seu paper en l'etapa d'Educació Infantil.
• El segon debat tracta la funció literària d'aquestes obres, qüestionant si poden considerar-se veritable literatura. Aquesta discussió va dividir els docents entre els que defensaven la LIJ com una forma literària legítima i els que només la toleraven com a entreteniment temporal abans d'accedir a la literatura "seriosa".

Anys 80: El Lector com a Centre de l'Educació Literària

Durant aquesta dècada es produeix un canvi de paradigma: la didàctica literària deixa de centrar-se exclusivament en els textos i posa el focus en l'alumne com a lector-aprenent. Aquesta perspectiva es veu reforçada pels avenços en psicopedagogia i en la teoria de la comunicació. Es reconeix la importància de l'entorn en la formació del lector i la necessitat de crear espais estimulants per a la lectura dins i fora de l'aula. L'objectiu és mobilitzar l'experiència personal dels infants per construir un significat propi i progressivament més ric del text literari.

Concepte de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ)

La literatura infantil i juvenil (LIJ) és un gènere literari que abasta les obres destinades als infants i als joves. Aquest gènere té una gran quantitat de formats diferents, com ara: contes, novel·les, poesia, àlbums il·lustrats, etc. La LIJ té com a objectiu principal captivar i entretenir els lectors joves, així com transmetre valors, ensenyances i fomentar la imaginació i la creativitat.

La LIJ pot ser creada per adults amb la intenció de ser llegida pels més joves, o bé pot ser produïda per infants i joves per a altres membres de la seva mateixa edat. A més, la tradició oral també forma part d'aquest gènere, ja que molts contes i històries populars s'han transmès de generació en generació i han trobat el seu públic principal entre els infants i joves.

En resum, la literatura infantil i juvenil és un gènere ric i divers que busca captivar i educar els lectors més joves, oferint-los un món ple de fantasia, aprenentatge i diversió.

També podem dir que la Literatura Infantil és tota obra o manifestació que té com a base la paraula amb finalitat artística o lúdica que interessi al nen i a la nena. Segons aquesta definició, al costat dels gèneres bàsics com la narrativa, la poesia i el teatre s'hi afegeixen uns altres com les rimes, les endevinalles, els reguitzells, les fórmules de joc, etc.

Classificació de la LIJ segons el seu origen i ús:

• Literatura guanyada: Textos no pensats inicialment per a infants, però que ells s'han fet seus amb el temps (com "Les mil i una nits" o "La volta al món en 80 dies").
• Literatura creada: Obres escrites específicament per a infants, com les de Grimm o Gloria Fuertes.
• Literatura instrumentalitzada: Col·leccions creades en format de sèries repetitives, com "Teo" o "On és Wally?".

Importància de la Literatura Infantil

La Literatura Infantil és important per a:

• Desenvolupar l'expressió oral i la comprensió.
• Enfortir el caràcter expressiu de l'alumnat.
• Motivar cap a l'aprenentatge de la llengua.
• Desenvolupar destreses bàsiques com escoltar i parlar, tant individualment com en grup.
• Desenvolupar la creativitat, la imaginació i la fantasia.
• Desenvolupar la capacitat de descripció.
• Desenvolupar la memòria.
• Ampliar el vocabulari.
• Recuperar i mantenir la literatura popular.
• Despertar en el nen i la nena el gust per la lectura.

Gèneres i Subgèneres de la LIJ

La LIJ abasta una gran varietat de gèneres, molts dels quals provenen del folklore popular:

• Narrativa: contes, llegendes, novel·les infantils i juvenils.
• Poesia: jocs de paraules, embarbussaments, cançons rimades.
• Teatre: obres breus per representar a l'aula.
• Còmic i àlbum il·lustrat: molt visuals, amb llenguatge directe i creatiu.
• Literatura digital: aplicacions i llibres multimèdia interactius.

Aquestes formes poden aparèixer de manera híbrida i moltes d'elles tenen un paper fonamental en la construcció de la cultura literària dels infants.

Funcions de la LIJ

Segons Teresa Colomer, la literatura infantil compleix tres funcions essencials:

1. Accés a l'imaginari col·lectiu: Els infants s'introdueixen en un món de símbols, mites i arquetips compartits per la cultura, que els ajuden a interpretar la realitat i a formar la seva identitat.
2. Aprenentatge de models narratius, poètics i icònics:
   • A través dels contes, els infants aprenen l'estructura narrativa bàsica (introducció, conflicte, resolució).
   • També es familiaritzen amb la poesia a través de ritmes, repeticions i jocs de veu.
   • En el cas de les imatges, desenvolupen la competència per llegir visuals, que és essencial en els llibres il·lustrats.
3. Socialització cultural: La LIJ serveix per transmetre valors, models de conducta i formes d'entendre el món. Aquesta funció pot tenir un caràcter educatiu, però també pot ser crítica, irònica o lúdica.

Què són les Biblioteques?

Les biblioteques són espais fonamentals per a l'accés al coneixement, però també per al desenvolupament del gust lector i de la competència literària. Més enllà de ser simples magatzems de llibres, actuen com a dinamitzadors culturals, espais de trobada, formació i descoberta.

Tipus de Biblioteques Vinculades a l'Educació:

• Biblioteca personal de l'infant: La primera biblioteca a què té accés. Està formada per llibres que rep a casa, normalment amb la mediació familiar. Té un valor emocional molt alt i sovint determina la primera relació amb la lectura.
• Biblioteca d'aula: Un espai dins la classe amb llibres seleccionats pel docent o pels alumnes. Pot funcionar com a recurs diari i afavoreix la lectura autònoma. Ha de renovar-se periòdicament per mantenir l'interès.
• Biblioteca de centre: Hauria de ser un espai ampli, obert i amb recursos variats. Idealment, disposa de llibres de lectura, llibres de coneixements, materials audiovisuals i digitals. També pot acollir activitats com contacontes, clubs de lectura o trobades amb autors.
• Biblioteca pública: Espai de lectura i servei cultural obert a tota la ciutadania. La seva relació amb l'escola és clau per consolidar els hàbits lectors fora de l'àmbit acadèmic. L'ús d'aquesta biblioteca connecta lectura i vida quotidiana.

Les Biblioteques Virtuals

Amb l'avenç de les tecnologies digitals, les biblioteques han traspassat els límits físics. Les biblioteques virtuals permeten l'accés remot a llibres digitals, audiollibres, vídeos i altres recursos educatius. Són especialment útils per oferir:

• Accés gratuït i immediat a lectures variades.
• Interacció amb materials multimèdia.
• Possibilitat de personalitzar itineraris lectors.

A més, les biblioteques digitals poden incorporar funcions com la lectura adaptada per nivells, l'ús de veu o el seguiment lector personalitzat, afavorint així la inclusió educativa.

La Lectura i el Pla de Foment Lector

El Pla de Lectura de Centre (PLC) és un instrument pedagògic fonamental que articula la lectura com una activitat transversal en totes les àrees del currículum i en totes les etapes educatives. No es tracta només de fomentar la lectura des de l'àrea de llengua, sinó de convertir-la en una pràctica habitual en tota la vida escolar.

Aquest pla es basa en quatre eixos principals:

1. Aprendre a llegir: Aquest eix inclou totes les activitats que permeten desenvolupar les habilitats lectores de manera progressiva. La LIJ té un paper destacat en aquest procés perquè ofereix lectures graduades, adaptades a cada etapa, que combinen gaudi i formació. El progrés lector es construeix mitjançant llibres que ajuden a llegir millor, a entendre noves estructures, gèneres o temàtiques.
2. Llegir per a aprendre: A més del plaer, la lectura és una eina per ampliar coneixements. A través de llibres informatius, històries amb base real, o llibres de debat filosòfic, els infants poden enriquir els seus sabers científics, històrics o culturals. La LIJ pot funcionar com a recurs transversal per treballar continguts d'altres àrees.
3. Gaudir llegint: Aquest és potser l'objectiu més fonamental: fer que l'alumnat trobi en la lectura una font de plaer i enriquiment personal. Per aconseguir-ho, cal:
   • Donar llibertat en la tria dels llibres.
   • Relacionar la lectura amb l'oci.
   • Oferir lectures divertides, interessants o emocionants.
   • Fer que l'escola no mati el plaer de llegir amb obligacions excessives.
4. Desenvolupar la competència informacional: Aquest eix implica saber buscar, seleccionar i utilitzar informació de manera crítica. La lectura digital, la cerca en línia i la consulta de fonts diverses són eines bàsiques en l'educació actual. Les biblioteques i recursos digitals són imprescindibles per fomentar aquestes habilitats.