Efecte expulsió i trampa de la liquiditat en política fiscal

Efecte expulsió en política fiscal

La política fiscal (PF) té màxima efectivitat quan la inversió és insensible al tipus d'interès (b=0, IS vertical) o quan la demanda especulativa de diner té una sensibilitat infinita al tipus d'interès (trampa de la liquiditat, h=∞, LM horitzontal). En el primer cas, encara que la PF faci canviar la demanda i el tipus d'interès, la inversió roman constant i, per tant, la PF no genera efecte expulsió. En el segon cas, la PF no fa variar el tipus d'interès ja que l'augment de la demanda de diner per a transaccions que resulta d'una PF expansiva es compensa per una disminució igual de la demanda de diner especulativa.

L'efecte expulsió és la reducció de la despesa privada (normalment inversió) que es produeix com a resultat de l'augment del tipus d'interès que es produeix quan augmenta la despesa pública. Aquest efecte apareix perquè la quantitat de diner de l'economia està limitada per la política monetària del banc central i, per tant, quan el govern gasta més i fa créixer la demanda agregada això fa augmentar la demanda de diner per a transaccions cosa que fa augmentar el preu del diner (el tipus d'interès) i, per tant, fa disminuir la despesa sensible al tipus d'interès. La relació amb la política fiscal és evident ja que la PF canvia la capacitat de despesa de l'economia i, per tant, afecta indirectament el tipus d'interès i, a través d'aquest, la inversió.

Quan no hi ha efecte expulsió, Δy = αΔG, que és la situació de la màxima eficàcia que pot tenir la política fiscal. Però atès que hi ha restriccions de caire financer, el tipus d'interès puja i la inversió disminueix. Per tant, l'efecte de la política fiscal és: Δy = γΔG ≤ αΔG. La diferència, (α– γ)ΔG , és deguda a l'efecte expulsió i això ens permet valorar quant ha disminuït la inversió, ΔI = (γ/α–1)·ΔG ≤ 0. Fixem-nos que la disminució de la inversió també es pot calcular com l'impacte de l'augment del tipus d'interès: ΔI = – h· Δi = (γ/α–1)·ΔG ≤ 0.

Trampa de la liquiditat en política fiscal

Què és la trampa de la liquiditat? Com afecta l'eficàcia de les polítiques monetària i fiscal? Quines similituds té amb el límit inferior zero del tipus d'interès?

Es diu que una economia està en la trampa de la liquiditat quan la demanda especulativa de diner es fa infinitament elàstica en relació al tipus d'interès (h = ∞). Aquesta situació es dona quan el tipus d'interès és tan baix que tothom espera que només pot pujar. En aquesta situació, qualsevol intent del banc central d'augmentar l'oferta monetària serà immediatament absorbit en forma líquida pel públic i no tindrà cap efecte sobre el tipus d'interès. En conseqüència, atès que no varia el tipus d'interès, tampoc variarà la inversió ni la producció de l'economia. És a dir, la política monetària no tindrà cap efecte. En canvi, tal com s'ha vist a la qüestió 1, la política fiscal tindria la màxima efectivitat.

El banc central podria anar baixant els tipus d'interès fins a 0. Un cop arriba a 0, ja no pot baixar més (en teoria), ja que el bancs central pagaria per deixar diner als bancs privats, cosa que és absurda. És l'anomenat límit inferior zero (el zero lower bound de Krugman). En aquesta situació de i=0 tothom sap amb certesa completa que el tipus d'interès ja no pot baixar i per tant, en aquesta situació l'economia es comporta igual que en la trampa de la liquiditat. A la pràctica, els tipus d'interès poden baixar més i fer-se negatius, però hi ha un límit inferior que ve donat pel cost d'administració i custòdia de la liquiditat, que és molt petit, de l'ordre del 0,5% a 1,5% (depèn del seu volum). Això vol dir que a la pràctica els tipus d'interès poden ser negatius, però mai per sota d'aquest límit de –1,5%.