Efectes de la Contaminació Atmosfèrica: Boirum, Pluja Àcida i Més

Efectes de la contaminació atmosfèrica

Efectes locals

El boirum fotoquímic

Es forma quan els hidrocarburs, òxids de nitrogen i l'oxigen reaccionen per l'acció de la radiació ultraviolada del Sol. Els productes d'aquesta reacció són substàncies oxidants com l'ozó o els PAN. Hi ha diferents factors que n'afavoreixen l'aparició:

• La radiació solar
• La inversió tèrmica
• El relleu, ja que la presència de serralades al voltant dels nuclis urbans impedeix la dispersió dels contaminants.
• La intensitat del trànsit que emet grans quantitats d'òxids de nitrogen i hidrocarburs.

Els efectes nocius sobre les persones són:

• Irritació de les vies respiratòries
• Irritació a les mucoses dels ulls (conjuntivitis)
• Cansament, decaïment i mal de cap.

Les mesures preventives utilitzades per combatre el boirum poden basar-se en la promoció del transport públic, l'ús de carburants nets o la utilització de mecanismes que redueixen els gasos dels vehicles.

La pluja àcida

La combustió o altes temperatures genera òxids de N, quan es combinen el N i l'O atmosfèrics. El carbó i els derivats de petroli generen també òxids de sofre. Aquests contaminants primaris reaccionen amb l'aigua dels núvols i formen l'àcid sulfúric i l'àcid nítric (HNO₃). Per tant, aquests núvols estan constituïts amb gotes d'aigua amb un caràcter àcid i la precipitació que produeixen és el que anomenem pluja àcida. Aquests núvols àcids poden ser transportats pel vent a molts km de distància del lloc on s'han format. Quan la pluja àcida arriba al sòl té efectes perjudicials sobre els ecosistemes terrestres i aquàtics i sobre els materials. Les principals fonts causants d'aquest fenomen són les centrals tèrmiques, ja que en cremar carbó amb impureses del sofre alliberen grans quantitats d'òxids de sofre. Una mesura per minimitzar la pluja àcida és la utilització de carbó net, sense sofre. Hi ha altres solucions però més cares: l'ús de pols de carbonat de calci, utilització de filtres a les xemeneies.

Contaminació acústica

El trànsit és el principal responsable de la contaminació acústica a les ciutats, tot i que hi ha altres fonts de soroll ambiental com la construcció, alguns locals d’oci, etc. Les mesures preventives consisteixen a fer una bona ordenació del territori. Quan això no és possible, hi ha altres solucions, com l’aïllament acústic o l’ús de silenciadors en els tubs d’escapament.

Efectes a escala global de la contaminació atmosfèrica

L'efecte hivernacle

Consisteix en la retenció a l’atmosfera d’una part de la calor que emet la superfície terrestre, després que aquesta s’hagi escalfat per l’acció de la radiació solar, retardant l’alliberament d’aquesta energia tèrmica cap a l’espai exterior. L’augment global de la temperatura mitjana de la Terra com a conseqüència de l’augment de l’efecte d’hivernacle és un fet comprovat científicament. Les mesures preventives que poden minimitzar l’escalfament global del planeta es basen en la substitució de les energies convencionals per energies alternatives que no contaminin.

La reducció de la capa d'ozó

L’any 1982 es va alertar de la disminució de la capa d’ozó estratosfèric sobre l’Antàrtida. En aquesta zona del planeta s’ha perdut, fins ara, entre el 50 % i el 60 % de l’ozó total, i per aquest motiu es parla del «forat de la capa d’ozó» de l’Antàrtida. El forat de la capa d’ozó està definit geogràficament com l’àrea on la quantitat total d’ozó està per sota d’uns nivells establerts. Es tracta, per tant, d’un aprimament de la capa i no pas d’un veritable forat. Els contaminants principals que deterioren la capa d’ozó són diversos: els compostos clorats, el metà i els òxids de nitrogen. La qualitat de l'aire: Els nivells d’immissió són les concentracions de contaminants presents en l’aire d’un indret i un moment determinats, deixant de banda les fonts que els hagin alliberat.

La qualitat de l'aire

L’ICQA és el sistema d’informació pública de l’estat de la qualitat de l’aire. S’ha d’interpretar com un indicador orientatiu de la qualitat de l’aire adreçat especialment al públic en general. Té en compte els nivells d’emissió i d'immissió del CO, SO2, NO2 i O3 i partícules de suspensió.