Egipte antiga: de l'ascens líbic al domini persa (X–IV aC)

Ascens dels líbis i dinàstia libiana

Es produí un creixent poder dels líbis, que des de la dinastia XIX es trobaven abundantment a Egipte fent de mercenaris de l'exèrcit. A mitjans del segle X aC un líbi es convertí en faraó i inicià una nova dinastia. Al segle IX aC Egipte es separà en estats independents a l'entorn de les principals ciutats (Sais, Hermòpolis, Heracleòpolis). També es formà un estat a Núbia, que, aprofitant el buit de poder a Egipte, acabà controlant els territoris fins a Tebes i conquerí tot Egipte fins al delta.

Invasions assíries i recuperació de la independència

Les tropes assíries arribaren a Egipte el 671 aC, envaïren el delta i prengueren Memfis. Foren rebutjats, però l'any 664 aC el rei assiri Assurbanipal I vencé i convertí Egipte en província assíria. La seva presència durà poc: la destrucció de Nínive el 614 aC per part dels medes representa la decadència d'Assíria, i Egipte recuperà de nou la independència.

Època saïta (Sais, 664-625 aC)

Època saïta (de Sais) (664-625 aC): Psamètic I, de la dinastia de Sais (delta), es convertí en faraó i inaugurà una nova dinastia. Aconseguí la reunificació i la recuperació de la zona de Núbia; aprofitant el buit assiri intentà rellançar la presència exterior, sobretot a Palestina. Però el seu successor topà amb l'Imperi neobabiloni a Karkemish i s'hagué de retirar, conservant només la franja de Gaza.

Govern centralitzat a Memfis. Presència de mercenaris grecs a les tropes egípcies. Ofrenes egípcies en temples grecs, intercanvi comercial, etc. Es considera l'últim període de brillantor de l'Egipte independent. Guerres civils acabaren de debilitar la situació fins que el 525 aC els perses conqueriren Egipte, el qual acabà incorporat com a província o satrapia de l'Imperi Persa.

Domini persa i Egipte hel·lenístic (525-332 aC)

El final de la independència egípcia: Domini persa i Egipte hel·lenístic (525-332 aC). Egipte experimentà un lent declivi cultural, però, en general, mantingué la seva personalitat i caràcter. Aquesta etapa final acaba amb la conquesta per part d'Alexandre de Macedònia. El succeí un dels seus generals, Ptolomeu, que inicià una nova dinastia de reis egipcis. És per aquest motiu que Egipte s'integrà plenament en aquest període al món hel·lenístic.