L'egoisme humà i la seva relació amb la societat

Nicolás Maquiavelo

ens diu que l’home és pervers i egoista ja que només viu per a ell mateix i per ningú més. Posant-ho en pràctica, segurament, un humà no salvaria una vida si la seva estigués en perill. En canvi, quan passem a viure en una societat comandada per una persona que posa i executa unes lleis, ja no fem les coses per naturalesa, les fem per una reprovació social, una ètica, moral i educació que d’alguna manera ens han ficat al cap, llavors si que ens ho plantejaríem i potser la salvaríem.

Karl Marx

afirmava que la manera de pensar de l'ésser humà estava determinada per factors externs, factors de la societat que determinaven la consciència de les persones i en la base situa aquest filòsof a l'economia. Com el propi Marx afirmava: "l'essència humana és, en la seva realitat, el conjunt de relacions socials". Podem dir doncs que la principal causant de l'egoisme humà no és la seva naturalesa, sinó més aviat la societat capitalista.

Freud

ofereix una resposta i diu que l'ésser humà està dirigit per dos instints bàsics, eros i tànatos: amor i mort o odi. El que fem estaria determinat o motivat per qualsevol dels dos instints. Freud reconeix tots dos impulsos com constitutius. La violència és una part constitutiva de la naturalesa humana, fonamental per defensar-nos i seguir vivint.

Llibertat antic-moderns:

INTRO ON LIBERTY. L'individu clàssic exercia la seva llibertat només a través de la llibertat política (la participació directa a les decisions de l'àgora) i alhora permetia la intervenció de la comunitat en els seus afers privats, en canvi, l'individu modern valora per sobre de tot la independència de la seva esfera privada davant la pública, reduint la llibertat política a la representació.

• A l’època de Sòcrates Atenes estava estructurada en ciutadans,podien votar i per tant, eren lliure i els no ciutadans formats per les dones, nens (no havien arribat als 11-12 i no havien pasat un servei militar),esclaus, metekos(no nascuts a Atenes) i barbars (no parlaven la llengua atenenca). Eren lliures perquè participaven en política i com ho feies eres ciutadà. Baixaven a l'àgora (plaça pública) on abans hi havien les escultures dels déus i l'ésser humà ocupa aquest espai per fer votacions. Els magistrats (gent gran i sàbia a causa de l'experiència) decidien quan i on fer les votacions. El sistema de votació era la demos(poble) kratia(poder)