Eiximenis, Ferrer i Metge: Autors Medievals

Francesc Eiximenis (1330-1409)

Francesc Eiximenis fou un frare franciscà nascut a Girona el 1330 en una família burgesa. Visqué molt de temps a València i morí a Perpinyà el 1409. De jove, viatjà i estudià a les universitats europees més prestigioses. En la maduresa, assolí un gran renom a la cort i en àmbits religiosos.

L'obra més extensa i coneguda fou Lo Crestià, un recull de textos religiosos que pretenen orientar la conducta dels cristians. L'estil és clar i plaent, ja que les exposicions són llargues i les argumentacions s'acompanyen de narracions breus, exemples, diàlegs... que fan el seu discurs més amè i més eficaç a l'hora d'adoctrinar. Altres llibres destacats són: Llibre de les dones, Llibre dels àngels i Vida de Jesucrist.

Vicent Ferrer (1350-1419)

Vicent Ferrer fou un frare dominicà nascut a València, que assolí fama internacional arran de la seua tasca predicadora per terres d'Espanya, França, Suïssa i Itàlia. Fou conseller de reis i papes, i intervingué en els principals esdeveniments religiosos i polítics de l'època. Després de la mort sense descendència de Martí l'Humà, donà suport a Ferran d'Antequera. Vicent fou canonitzat l'any 1455.

Ferrer no fou escriptor, sinó un gran orador que captivava l'atenció dels oïdors amb els sermons que predicava. Encara que ell no va escriure res directament, conservem parts dels seus sermons gràcies als reportadors. Els seus sermons seguien l'estructura proposada per Eiximenis. L'escenificació del seu discurs era ben personal. El llenguatge era molt viu, ple d'expressions col·loquials i alteracions sintàctiques pròpies de la llengua oral. A través de les seves obres, podem observar els costums de l'època.

Bernat Metge (c. 1340/1346 - 1413)

Bernat Metge fou un funcionari de la Cancelleria Reial que ocupà el càrrec de notari. Arran de la mort del rei Joan I, Metge fou acusat, juntament amb un grup de funcionaris, processat i empresonat temporalment, encara que fou alliberat i rehabilitat per Martí l'Humà.

L'ambient llatinitzat de la Cancelleria Reial influí en la seua formació literària. Les seues obres encara contenen molts temes medievals i adopten una actitud moralista i religiosa. Obres principals:

• Llibre de Fortuna e Prudència
• El Sermó
• L'Ovidi enamorat
• Valter e Griselda
• Lo somni

L'estil de la prosa segueix el model de la llengua llatina clàssica, marcant un punt d'inflexió cap a l'humanisme.