Eleccions 1933 i Bienni Conservador a Espanya

Eleccions del novembre del 1933

El descontentament dels sectors obrers i agraris, juntament amb l'oposició de la dreta, va provocar la dimissió de Manuel Azaña i la convocatòria de noves eleccions per part del president de la República, Niceto Alcalá Zamora. Els partits d'esquerres van aconseguir 94 diputats, el centre 69 diputats i la dreta 204 diputats. La coalició entre dreta i centre va donar-los la majoria absoluta. En aquestes eleccions votaven per primera vegada les dones, a les quals es va culpar de la victòria de la dreta a causa de la influència de l'Església. Els anarquistes es van abstenir perquè no estaven contents amb el govern progressista.

A partir del 1931 la dreta s'havia organitzat formant nous partits, com la CEDA, sota el lideratge de Gil Robles. També es van fundar partits feixistes, com la JONS i la Falange Española, liderada per José Antonio Primo de Rivera. Alguns militars van agrupar-se en la Unión Militar Española, que agrupava militars de dretes i que van preparar el cop d'Estat del juliol del 1936.

Bienni Conservador (1933-1935)

Els dos grans grups que van dominar la política espanyola van ser el Partit Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles. El nou president del govern va ser Lerroux, mentre que la CEDA quedava fora del govern. El nou govern va frenar la reforma agrària, de manera que la llei va passar a ser inoperant. També es va contrarestar la reforma religiosa, ja que es va concedir un pressupost de culte per al clergat. Es van amnistiar els militars que havien participat en el cop d'estat del general Sanjurjo i en la dictadura de Primo de Rivera. Es va rebaixar el pressupost de l'educació. Es va paralitzar la discussió i aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc.

La reacció entre els socialistes i els anarquistes va ser de forta oposició al nou govern, amb vagues i conflictes. Dins la UGT i el PSOE es van manifestar dues postures: una més esquerrana, representada per Largo Caballero, i l'altra més moderada, representada per Indalecio Prieto. Dins la CNT dominava la FAI, molt més revolucionària. També es van produir enfrontaments entre el govern central i la Generalitat, deguts a l'aprovació de la Llei de Contractes de Conreu. El Tribunal de Garanties Constitucionals va declarar la llei anticonstitucional i la va anul·lar. Però al cap de poc el Parlament Català la va tornar a aprovar.

La CEDA va exigir formar part del govern i Lerroux els hi va concedir tres ministeris. Això va ser interpretat per l'esquerra i el nacionalisme (ERC i PNB) com un camí cap al feixisme. A l'octubre de 1934 es va cridar a una insurrecció general contra el govern de dretes, que en general va fracassar degut a la desorganització i també a les diferències d'interessos entre els convocants. Però la insurrecció va tenir èxit a Catalunya i a Astúries.

La revolució d'octubre del 1934 a Catalunya

Lluís Companys va declarar la República Catalana dins la República Federal Espanyola. Les forces obreres, menys la CNT, van declarar vaga general. El moviment va ser polític i el que volia Companys era negociar, davant la por que hi havia a Catalunya de pèrdua de competències de la Generalitat. El govern va decretar l'estat de guerra i el capità general de Catalunya, el general Batet, va entrar al Palau de la Generalitat. Tant el seu govern com tot l'Ajuntament de Barcelona van ser empresonats, amb més de 3.500 presoners, càrrecs públics d'esquerres. Azaña i Largo Caballero van ser detinguts. Es va suprimir la Generalitat i també la Llei de Contractes de Conreu.