Electròlits Sanguinis: Funcions i Valors Normals

Electròlits Sanguinis

Sodi: Electròlit sanguini més abundant i principal catió extracel·lular. Participa en l'equilibri hidroelectrolític i en el manteniment de l'equilibri àcid-base. També participa en la transmissió d'impulsos nerviosos. El nivell de sodi orgànic depèn de la quantitat ingerida i excretada (orina, ronyó). La concentració de sodi en sang és la natrèmia: vn 135-148 mEq/L. Hiper: > 150 mEq/L (greu: > 160 mEq/L). La deshidratació cel·lular (ambient hipertònic) causa pèrdua d'aigua. L'excés de Na⁺ ingesta molt alta. Hipo: < 130 mEq/L (greu: < 125 mEq/L). Estat hipotònic + edema cerebral, etc. Causat per retenció excessiva d’aigua o pèrdues inadequades de Na⁺.

Potassi

Potassi: Principal catió intracel·lular, ingesta diària de 80-200 mg (excreció 50 mg). Participa en la transmissió d’impulsos nerviosos. La potassèmia (potassi en sang) no indica bé el potassi total; 0,4 % està al plasma. Valors normals: 3,5-5 mEq/L. Hiper: > 5,5 mEq/L altera la funció cardíaca i neuromuscular. Causes: destrucció cel·lular, insuficiència renal. Hipo: < 3,5 mEq/L altera la funció neuromuscular i respiratòria. Causes: malnutrició, pèrdues gastrointestinals i renals, alcalosi.

Clor

Clor: Anió extracel·lular que es troba en major concentració. Manté l'estat d'hidratació i la pressió osmòtica. La concentració de clor a la sang és la clorèmia: vn 95-105 mEq/L. Alteracions causades majoritàriament per alteracions en el pH. Hipo: pèrdues excessives de clor. Causes: vòmits, diarrea, insuficiència renal amb pèrdua de sals. Hiper: augments en la concentració de clor. Causes: hidratació excessiva, insuficiència cardíaca, hiperparatiroïdisme o acidosi metabòlica (equilibrar pH).

Calci

Calci: 99 % en ossos (1 % en plasma). Ingesta diària de 1000 mg. El calci plasmàtic es divideix en: lliure (50 %), unit a proteïnes (40 %), formant complexos solubles (10 %). Valors normals: calci iònic 4,48-4,92 mg/dL, calcèmia total 8,5-10,5 mg/dL, calciúria 50-200 mg/24 hores. Hipercalcèmia: > 10,5 mg/dL. Causes: excés de vitamines A i D, tumors òssics, hipertiroïdisme. Hipocalcèmia: < 8,5 mg/dL. Causes: dèficit de vitamina D, insuficiència renal, hipotiroïdisme. Hipocalciúria: problemes d'absorció intestinal i raquitisme (malaltia òssia). Hipercalciúria: en casos d'hipertiroïdisme o hipertensió.

Fosfat

Fosfat: Anió intracel·lular, forma orgànica (15 %). La seva homeòstasi és mediada per la parathormona, calcitonina i vitamina D. La fosfatèmia segueix un ritme circadià, augmentant per la tarda-nit, degut a l'absorció intestinal més elevada en dejú. Valors normals: 3-5 mg/dL. Hiper: no presenta símptomes directes. Causes: insuficiència renal o aportació exagerada. Hipo: insuficiència cardíaca i respiratòria (< 2 mg/dL). Causes: pèrdua renal o hiperparatiroïdisme. La concentració urinària normal de fòsfor (fosfatúria): 0,5-3 g/24h.