L'Elegia i la Sàtira Llatina: Poetes Romans Essencials i Obres Clau

L'Elegia Llatina: Orígens i Grans Poetes

A Grècia, l'elegia era qualsevol poema escrit amb un hexàmetre i un pentàmetre. La poesia elegíaca llatina és imitació dels poetes alexandrins. Els poetae novi la van introduir a Roma. Ovidi va escriure elegia dolorosa.

Poetes Elegíacs Destacats

• Catul: Un dels primers poetes d'elegia, explorant temes d'amor i dolor.
• Tibul: Autor de 3 elegies, centrades en l'amor envers les dones, la denúncia de la guerra i el gaudi de la pau.
• Properci: Va escriure 4 llibres d'elegies, 3 d'ells dedicats al seu amor per Cíntia i 1 a llegendes romanes i itàliques.

Ovidi: Vida, Obra i Exili

Ovidi, provinent d'una família d'ordre eqüestre, va estudiar oratòria i dret a Roma. Després d'un viatge a Grècia, va abandonar el dret i es va integrar al cercle de Valeri Messala. Als 50 anys, va ser exiliat a Tomis per August, castigat pels seus poemes eròtics (carmen et error). Va enviar peticions de perdó a August i Tiberi, però va morir a l'exili el 17 d.C.

Obres de Joventut d'Ovidi

• Amores: 3 llibres on canta els amors de la imaginària Corina.
• Les Heroides: 21 cartes enviades per heroïnes mitològiques als seus marits o amants.
• Ars Amandi: 3 llibres que tracten l'art de la seducció.
• Remedia Amoris: Obra que ofereix consells per superar el mal d'amor.

Obres d'Exili i Maduresa d'Ovidi

• Tristia: 5 llibres on justifica els errors que el van portar a l'exili, buscant el perdó i expressant el seu dolor i amargor.
• Les Pòntiques: 4 llibres amb 46 cartes adreçades a Fàbia, amics i coneguts, explicant la seva vida a l'exili i demanant ajuda per obtenir el perdó.
• Metamorfosis: Gènere èpic amb elements lírics, elegíacs i tràgics, que narra transformacions mitològiques.
• Fasti: Gènere didàctic que explica l'origen de les festes del calendari romà.

Estil i Valoració d'Ovidi

• Poeta de la gràcia natural, amb un vers fàcil i refinat.
• Manca de sentiments profunds, excepte en les obres de l'exili.
• Excés de retoricisme.
• Va tenir una influència important en la literatura europea.

La Sàtira Llatina: Un Gènere Romà Original

La sàtira és l'únic gènere literari creat pels romans. El seu nom significa 'barreja'. Lucili és considerat el forjador del gènere. El metre utilitzat és l'hexàmetre dactílic i el seu objectiu principal és donar lliçons morals.

Principals Satírics Romans

• Lucili: Pertanyent al cercle literari d'Escipió, va escriure 30 llibres amb 1300 versos conservats. Destaca per la seva capacitat d'harmonitzar el contingut i el savi ús de recursos estilístics.
• Varró: Amb 150, 90 i 600 versos conservats, la seva obra es caracteritza per la mescla de prosa i vers, diferent de la resta de poemes satírics llatins.
• Horaci: En els seus Sermones (2 llibres, 18 poemes), detalla la seva vida i critica la societat, personificant els vicis en personatges. Utilitza una burla amable i la ironia.
• Persi: Autor de 6 sàtires. La seva elaboració refinada de versos, les expressions de doble sentit, l'antítesi i la metàfora resulten en una certa obscuritat.
• Juvenal: El seu contingut és heterogeni i abraça tots els camps de la vida social. Utilitza un to declamatori, una innovació respecte a l'estil de conversa anterior. Destaca per la seva capacitat de sintetitzar pensaments en frases lapidàries.