Elementos visuales en el cine y su importancia en la narrativa

Enquadrament o enquadra: espai seleccionat entre els quatre marges de la imatge.

Fotogrames: Cadascuna de les imatges gravades en una cinta de pel·lícula, pasen a una determinada velocitat i la seva successió es la que dona impressió de moviment, no son fotogrames convencionals.

L’angle es refereix a la posició on es col·loca la Camara en relació del objecte representat. (picat contrapicat..)

El nivell: es refereix al grau de inclinació respecte a una hipotètica línea horitzontal o vertical amb la que es registra una escena. Els plans que trenquen la horitzontalitat produeixen un efecte distorsionant bastant remarcat. Apareixen amb certa freqüència en les escenes d’acció o en els collages i les seves possibilitats plàstiques el fan també bastant freqüent en cine de vanguardia.

L’altura Des de on es realitza la toma també pot tenir importància.

Iris: El iris es un cercle que rodeja la figura del pla mentres la resta del enquadrament es manté en negre, es pot fer servir per aïllar una figura. O permet una certa mobilitat interna del pla, obrint o tancant la imatge, en aquest cas parlem d’iris d’obertura o iris de tancament.

Pla subjectiu: o pla de punt de vista, pla cuya justificació es narrativa i correspon clarament a la mirada d’un personatge. Es un creuament de lo narratiu amb lo purament visual en el cine dels primers temps.

Profunditat de camp: es tracta de la organització del espai interior del pla d’acord amb la nitidesa depenent de la combinació del objecte empleat, la disposició de els elements en profunditat i la il·luminació. Es un element tècnic important que te repercussions immediates en la concepció de la escenògrafa i en la organització dels elements del pla. El problema: es que s’ha convertit en un recurs per l’analisis històric del cine del que han participat bastants autors en l’actualitat.

Posada en escena

Es el procés de organització dels elements que componen i reomplen materialment la imatge. Es tracta del treball de construcció de la imatge cinematogràfica, de la selecció i organització dels seus components materials. Es el lloc on convergen tots els processo de elaboració de una pel·lícula des de la seva concepció en un projecte fins la finalitat del rodatge i el treball d’efectes especials. Elements: construcció decorats, il·luminació, localització, maquillatge,vestuari..Qualsevol element que es pugui reconèixer e interpretar en una imatge. En fi, consisteix en el conjunt de tots els treballs de elaboració de la pel·lícula en la seva dimensió visual. Aspectes sonors no es solen incorporar, el que deixa sense definir clarament el territori entre posada en escena i muntatge.

Llei 180 º: a partir de un pla en situació o del establiment de algun tipus de marques de orientació en un espai, es crea una línea imaginaria, infranquejable per la Camara, ja que de situar-se a partir d’aquesta línea donaria una posició invertida dels elements que la composen. La seva aplicació es tradueix en que la línea imaginaria per la fragmentació de la escena es situa al llarg dels personatges sentats mes al fons del plànol en situació. Mostra un dels tipus primordials de experimentació per aconseguir la transparència del muntatge en el cine convencional.

TransicionsPer marcar les transicions hi ha una tipologia de figures de muntatge en el interior del enquadrament que en moltes ocasions es relacionen amb el raccord. S’incloeixen normalment en postproducció en laboratoris ( ex: cortinetes, fons, encadenats). Tipos: Flashbacks: salto narrativo al pasadoFlashforwards: Salto hacia el futuro.

Film Style and technology: History and analysis: Barry Salt: Un dels llibres mes influents en la historia del cinema, recorregut de les variacions del estil cinematogràfic en relació amb diferents canvis i avanç tecnològics. Traça el recorregut entre els dos canvis tecnològic i estilístic, dissolvent una correspondència de d’ efecte però mantenint una relació entre ells

Pelicules:Ortocromàtica: Pel·lícula en blanc i negre que es caracteritza per no ser sensible a certs colors del espectre de llum com el vermell, el taronja, recollint una mica de groc i si respon al blau i verd. Va predominar fins 1926, que apareix la pancromàtica: sensible a tota gamma de espectre de colors, capaç de representar una major varietat de matises de grisos.

Gone with the wind( Lo que el viento se llevo): Víctor Flaming 1939: Convertida en un guió per Sidney Howard, no convencia al productor, presentava incoherències. Van ser contractats per això 17 guionistes com a mínim. El nº de persones no ajudava a aclarir les coses. William Cameron Menzies va fer un storyboard, el qual es va convertir en el punt bàsic per la pel·lícula, li va donar coherència visual. El productor va inventar un nom per el treball de William Cameron Menzies: disseny de producció. Això ens mostra que el tractament visual es el punt de partida de tot treball cinematogràfic, on es defineix la coherència i la homogeneïtat d’un film