Elements Clau de l'Arquitectura, Escultura i Pintura

Elements Materials i Tècnics en Arquitectura

L'anàlisi de l'obra arquitectònica exigeix tenir en compte els materials amb què està feta i els elements tècnics: sostenidors i sostinguts.

Materials Arquitectònics i les seves Funcions

En l'arquitectura, els materials arquitectònics fan dues funcions: la constructiva i l'ornamental. Al llarg de la història, els materials constructius més utilitzats han estat el fang cuit, la fusta i la pedra. Entre els materials constructius, s'hi troben també els materials aglomerants, com la calç i el ciment. Els materials ornamentals més utilitzats són l'estuc i els emblanquinats, els guixos, els mosaics, les porcellanes i els aplacats de pedra o fusta. Hi ha també els falsos materials, que substitueixen un material noble, tot i no tenir-ne les qualitats.

Elements Sostenidors en Arquitectura

El Mur: Suport i Compartimentació

És un suport que tanca l'edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega (també anomenat paret mestra), quan forma part de l'estructura sostenidora, i de separació, utilitzat en la compartimentació dels espais interiors. En un mur cal considerar tres elements:

• L'Aparell: Disposició dels Materials

  És la forma com es poden trobar disposats els materials utilitzats per a la construcció. Els podem classificar en regulars i irregulars segons l'estructura.

• El Parament o Superfície del Mur

  Del mur pot estar a la vista o es pot amagar recobrint-lo amb una capa de morter de ciment o de calç.

• Les Obertures: Portes i Finestres

  Del mur, les portes i les finestres, són elements essencials per a l'habitabilitat de l'edifici: obren accessos, permeten l'entrada de llum i la ventilació i descarreguen els murs. A les portes i les finestres cal considerar: el llindar (part inferior de la porta), o l'ampit (part inferior de les finestres), i els muntants (part lateral de portes i finestres).

Columnes, Pilars i Pilastres: Suports Verticals

Són els suports verticals que serveixen per sostenir les cobertes i els arcs, i per reforçar els murs.

• La Columna: Estructura i Elements

  És l'element sostenidor de secció circular. Generalment consta d'aquests tres elements simples:

  • La base: sobre la qual descansa el fust. Pot ser simple o estar composta de sòcol i d'una o més motllures decoratives.
  • El fust: part central de la columna entre la base i el capitell. Pot ser llis, acanalat, estriat, entorxat o salomònic. L'engruiximent del fust a la part central s'anomena èntasi.
  • El capitell: part superior de la columna. És la part que té més riquesa decorativa. Damunt el capitell descansen l'arc i l'entaulament.

• El Pilar: Suport Vertical Robust

  És un element sostenidor vertical de secció rectangular, cruciforme o poligonal, més robust i massís que una columna.

• La Pilastra: Pilar Adossat a la Paret

  És un pilar adossat a la paret. De la mateixa manera que la columna, tant la pilastra com el pilar tenen base a la part inferior i capitell a la superior.

Altres Elements Sostenidors

Hi ha altres elements sostenidors, que poden descansar a terra o no.

Elements que descansen a terra:

• Els contraforts o estreps: suports verticals adossats a un mur, característics del Romànic i el Gòtic.
• El peu dret: qualsevol suport vertical, normalment de fusta, coronat per una peça horitzontal anomenada sabata.
• Les cariàtides i els atlants: escultures femenines i masculines que substitueixen el fust d'una columna o una pilastra.

Elements que no descansen a terra:

• Les mènsules
• Les cartel·les
• Els permòdols

Elements Sostinguts en Arquitectura

La Llinda: Transmissió de Càrregues

Element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical.

L'Arc: Desviació Lateral de Càrregues

És un element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. La utilització de l'arc va fer possible alleugerir els murs i fer-los més alts. Els arcs més comuns són el de mig punt, l'apuntat, el de ferradura i el peraltat.

Cobertes Planes o Arquitravades

Són les que recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors. Es fan servir la fusta o la pedra. En l'arquitectura clàssica, els elements que componen la coberta plana són: l'entaulament i el frontó (un espai triangular situat a la façana entre la cornisa i la teulada de dos vessants).

Cobertes Corbades o de Volta

Les cobertes corbades descarreguen el seu pes sobre els murs o pilastres. Aquest tipus de coberta permet cobrir grans espais. Les més habituals són: la volta i la cúpula.

• La Volta: Coberta de Secció Corba

  És una coberta de secció corba, originada pel desplaçament d'un arc generador al llarg d'un eix longitudinal, que cobreix l'espai comprès entre dos murs. Hi ha molts tipus de volta; els més comuns són la volta de canó, la d'arestes, la de creueria i la volta amb petxines.

• La Cúpula: Volta Semiesfèrica

  És una volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori d'un arc generador sobre la seva clau.

L'Escultura: Tècniques, Materials i Formes

Tècniques Escultòriques

• Modelatge: Donar Forma amb Eines

  L'artista dóna forma a una imatge amb els dits i amb diverses eines.

• Tallat: Reducció de Material

  Consisteix a llevar i rebaixar material d'un bloc de pedra, de marbre o de fusta.

• Buidatge: Obtenció de Motlles

  Tècnica escultòrica per mitjà de la qual s'obté un motlle a partir d'un model realitzat prèviament en cera o amb un altre material mal·leable.

Materials en Escultura

El marbre és el material d'escultura per antonomàsia. La seva duresa fa que toleri els cops del cisell sense que s'hi facin fissures; però, si l'escultor comet un error, és difícil rectificar-lo. Són materials més dúctils i tous l'alabastre i la pedra calcària. Entre els materials petris, el granit és el més difícil de tallar. Pel que fa a les fustes, les més comunes són el boix, la caoba i la noguera. Un material apte per fer els esbossos era el fang cuit. La cera, menys utilitzada, també ha servit com a material per a figures petites.

La Forma de l'Estructura Escultòrica

L'estructura té dues formes de representació: el ple volum i el relleu. El ple volum ha tingut dues formulacions en relació amb l'espectador: la unifacialitat i la multifacialitat. El relleu és la forma d'escultura que s'acosta més a la pintura, i fa servir diversos tipus de relleu per aconseguir perspectiva i profunditat en la representació.

La Pintura: Suports i Tècniques

Els Suports de la Pintura

El primer suport de la pintura va ser el de les coves, que constitueixen el que anomenem art parietal. Els suports més utilitzats al llarg de la història de l'art han estat la fusta i la tela. El tercer suport és el mur, que dóna nom a l'anomenada pintura mural. Les tècniques pictòriques murals són: el fresc i el tremp.

Les Tècniques Pictòriques

• Fresc: Pigments Dissolts en Aigua

  Es realitza sobre un arrebossat de calç fresc que serveix de suport per als diversos pigments dissolts en aigua.

• Tremp: Rovell d'Ou i Làtex

  Generalment és rovell d'ou barrejat amb làtex de brot de figuera i aigua.

• L'Oli: Pigments amb Oli de Llinassa o Nou

  La tècnica de l'oli sobre taula consisteix en una barreja de pigments amb oli, generalment de llinassa o de nou. Destaquen el color brillant i la possibilitat de rectificar.

• L'Aquarel·la: Colors Transparents i Lleugers

  Només fa servir colors transparents i lleugers, aglutinats amb goma aràbiga, sense utilització del blanc.

• El Guaix o Aiguada: Colors Opacs i Pastosos

  És semblant a l'aquarel·la. Consisteix en la utilització de colors opacs, una mica pastosos i l'ús del blanc.

• L'Eucàustica: Colors Diluïts en Cera Fosa

  És una preparació de colors diluïts en cera fosa, que fa d'aglutinant.