Elements Clau del Llenguatge Cinematogràfic: Temps, Muntatge, So i Càmera

Temps Fílmic

L'ús del temps en el cinema es pot manifestar de diverses maneres:

• Adequació: El temps de l'acció és igual al temps de projecció.
• Condensació: Es mostra molta acció en poc temps.
• Distensió: Allargament subjectiu de la durada objectiva d'una acció.
• Continuïtat: El temps real coincideix amb la direcció del temps fílmic.
• Simultaneïtat: Alternança de dues temporalitats vitals en què l'acció passa d'una a l'altra.
• Flashback: Salt enrere en el temps.
• Temps Psicològic: Plans llargs amb poca acció augmenten la durada percebuda del film, i a l'inrevés.
• El·lipsi: Supressió d'elements narratius i descriptius d'una història de manera que es donen prou dades per poder suposar-los com a succeïts. Pot ser marcada per una fosa a negre, un encadenat, etc.

Recursos per representar el passat:

• Viratges de color
• Dobles pantalles

Recursos per representar el pas del temps:

• Fulls de calendari
• Rellotge
• Espelma
• Cigarreta
• Estacions

Ritme

Impressió dinàmica donada per la durada dels plans, creada amb la durada material i psicològica dels plans. Motius propers: canvi ràpid de pla i al revés. Un Pla General sol tenir una durada més llarga.

Moviment de Càmera

• PANORÀMICA (rotació): Horitzontal, vertical, obliqua, circular, escombrat, balanceig.
• TRAVELLING (translació): Profunditat d'aproximació, profunditat d'allunyament, travelling paral·lel, vertical, circular, divergent, grua, spidercam, dron.

Pla Seqüència

Seqüència audiovisual filmada en continuïtat en una sola presa, sense talls ni interrupcions. La càmera es desplaça seguint una planificació que inclou diversos tipus d'enquadraments i plans.

SO

Els elements del so en el cinema són:

• Paraula: Diàleg o veu en off.
• Música: Complementària, excepte en musicals.
• Sorolls.
• Silenci.

Tipus de So:

• So Real: Sons produïts per objectes i persones que formen part de l'acció que contemplem a la pantalla. Pot ser:
  • Sincrònic: El so correspon a la imatge.
  • Asincrònic: No es correspon amb la imatge.
• So Subjectiu: Tal com és escoltat per un personatge de la narració.
• So Expressiu: Produït per elements que no pertanyen a la realitat que es descriu o es narra. Pot ser en superposició amb el so real o en substitució d'aquest.

Muntatge

Procés d'escollir, ordenar i empalmar tots els plans rodats segons una idea prèvia i un ritme determinat.

Normes del Muntatge:

1. Escala: Els talls d'escena no poden ser arbitraris (evitar el salt d'imatge).
2. Angulació: Evitar el salt d'eix.
3. Direcció dels personatges o objectes: Ha d'haver raccord.
4. Muntatge en moviment: Figures semblants només diferents en magnitud i posició.
5. Velocitat: Ha de respondre al desenvolupament de l'episodi, no a la seva velocitat física o rapidesa dramàtica.
6. Distància focal: No variar-la bruscament (evitar el salt de distàncies).

Formes d'Articulació i Puntuació:

• Per tall
• Fosa a negre
• Encadenat
• Cortineta
• Escombrat

Tipus de Muntatge:

Narratiu:

• Lineal: Una acció, escenes en ordre cronològic.
• Invertit: S'alterna l'ordre cronològic del relat a partir d'una temporalitat subjectiva d'un personatge o cercant més dramatisme.
• Paral·lel: Dues o més escenes, independents cronològicament, es desenvolupen simultàniament creant associacions d'idees, fent sorgir un significat arran de la seva comparació.
• Altern: Igual que el paral·lel, però amb correspondència temporal, i sol unir-se en un mateix esdeveniment final.

Expressiu:

• Mètric: Basat en la longitud dels fragments.
• Rítmic: Basat en la longitud dels plans i la composició dels enquadraments.
• Tonal: Basat en el moviment, el so emocional i el to de cada pla.
• Harmònic: Resultat del conflicte entre el to principal del fragment i l'harmonia.
• Ideològic: Sentit intel·lectual en la narració dels fets en evidenciar relacions entre successos, objectes, personatges.

Efecte Kuleshov

Pràctica del muntatge cinematogràfic demostrada per Lev Kuleshov cap al 1920. Kuleshov va mostrar al públic una seqüència en la qual s'hi intercalava una presa de l'actor amb un plat de sopa, un taüt i una nena jugant. Els espectadors van percebre que l'expressió de l'actor era diferent a cada seqüència.

CONCLUSIÓ: El muntatge és de gran influència en la comprensió semàntica d'allò que apareix a l'escena. Tot i que no es troben proves de la seva realització i el material fílmic fou destruït durant la Segona Guerra Mundial, l'efecte Kuleshov fou decisiu per a la formulació de les primeres teories formalistes cinematogràfiques.