Elements de la Comunicació i Variació Lingüística
Clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,57 KB
Text i comunicació
L'acte comunicatiu consisteix en un procés intencionat i complex entre un parlant (emissor) i un oient (receptor) que estableixen contacte a partir d'un propòsit comunicatiu en un context determinat per les coordenades espai-temps.
El tema
És d'allò que tracta el text, l'assumpte de la conversa.
La intenció
- És el propòsit que dóna lloc a l'acte comunicatiu.
- Els propòsits són múltiples i variats: informar, influir, regular la vida social, felicitar algú...
- Es classifiquen en objectius o subjectius. La distància o participació de l'emissor en determina el grau d'objectivitat o subjectivitat.
El canal
- És el mitjà pel qual es transmet el missatge.
- Es classifica en oral i escrit.
- El canal activa dues maneres ben diferents de comunicar-se (oral i escrit, mirar quadre p. 127).
La deixi
- Fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral.
- Conjunt de marques lingüístiques presents en un text que revelen la presència dels tres elements bàsics de l'acte comunicatiu: les persones, el temps i l'espai de l'enunciació.
El context
Pot representar:
- Context físic: conjunt d'elements de l'entorn que són presents quan es produeix la comunicació.
- Context d'ús: indret on es produeix la comunicació atenent la formalitat de la situació:
- Àmbit privat: comunicació entre persones conegudes en un àmbit informal.
- Àmbit públic: comunicació en àmbits formals.
- Context sociocultural.
Els interlocutors: emissor i receptor
- L'emissor i el receptor són els protagonistes de l'acte comunicatiu.
- Es caracteritzen segons: trets personals (edat, sexe...), grau de relació (major o menor coneixença i familiaritat), rol que exerceixen en la comunicació (amic, alumne, professor...).
- Segons el tipus de relació que s'estableix entre emissor i receptor, parlem de textos amb formalitat alta o formalitat baixa.
La figura de l'emissor
- El subjecte parlant, que és qui produeix el text, l'autor.
- El locutor, que és qui se'n fa responsable, qui l'assumeix.
La participació de l'emissor en el text
La intenció, objectiva o subjectiva, de l'emissor es reflecteix en el text a partir d'un conjunt de marques lingüístiques que posen de manifest la seva presència o absència.
La veu de l'emissor i les altres figures del discurs
Aquestes veus s'anomenen enunciadors. Les funcions que acompleixen són:
- Fer intervenir un altre punt de vista.
- Apropiar-se d'allò que diu algú de prestigi per donar suport a l'argumentació.
- Criticar i desqualificar algú.
- Ironitzar.
- Negar una afirmació.
- Fer una petició de manera directa.
L'ús lingüístic: la variació
La variació s'associa a dos factors:
- Els grups humans
- Espai: zones del territori. Varietats geogràfiques. Dialectes.
- Temps: varietats històriques.
- Grup social, generacional, segons el sexe, la procedència.
- Les situacions: segons el context comunicatiu (tema, propòsit, canal, espai, relació), usen un o altre registre lingüístic. Són les funcions socials de la llengua, que garanteixen els recursos comunicatius més útils per a cada situació.
Els registres lingüístics
El concepte de registre lingüístic fa referència a l'ús que fem de la llengua segons la situació de comunicació en què ens trobem. El context de comunicació decideix la tria d'un o altre registre.
Els registres informals són propis de la interacció social, de la quotidianitat, s'associen a temes generals en els quals preval la subjectivitat, l'espontaneïtat, la manca d'elaboració i planificació. No segueixen moltes vegades la norma gramatical.
Els registres formals es presenten en textos en què preval l'elaboració, l'organització i la planificació prèvies; solen vehicular-se a través del canal escrit.