Elements del Paisatge: Components i Percepció Visual

1. Components del Paisatge

1.1 Medi Físic

La capa superficial de la Terra, de naturalesa mineral, és la base d'assentament de tots els components del paisatge i condiciona activitats humanes com l'agricultura.

- Litologia:

Es refereix als tipus de roques que condicionen el tipus de sòl i la vegetació.

- Clima o Condicions Atmosfèriques:

Té gran influència en els components biòtics i en l'acció humana, com la boira i la nuvolositat.

- Aigua:

Provoca diverses sensacions amb el seu reflex i moviment. Pot aportar un efecte de contrast. Es presenta en estat líquid com cascades, torrents i rius, i en estat sòlid com glaceres o paisatges nevats.

- Terra:

Determina les formes vegetals del paisatge.

1.2 Components Biòtics

- Vegetació:

Forma la coberta del sòl. Hi ha vegetació natural com arbres, arbustos i matolls, i artificial com jardins, conreus i revegetacions.

- Fauna:

Com els animals es mouen, no tenen un paper important en la formació del paisatge, però de vegades són determinants, com en prats de pasturatge o platges amb aus marines o foques.

1.3 Components Antròpics

Accions que produeixen modificacions en el paisatge:

• Explotació de recursos: pedreres, mines.
• Obres públiques: carreteres, camins, preses.
• Creació d'espais rurals i urbans: pobles i ciutats.
• Activitats lúdiques i esportives: camps de futbol, jardins.

2. Elements Visuals del Paisatge

Són el conjunt de trets que caracteritzen visualment un paisatge o alguns dels seus components i que s'utilitzen en la seva anàlisi i descripció, ja que constitueixen la seva percepció visual objectiva.

- Color:

Propietat de reflectir la llum amb una determinada intensitat i longitud d'ona. Està definit per:

• Tint (colors càlids, freds)
• To (clar, fosc)
• Lluentor (brillant, mat)

Dominen colors càlids, clars i brillants. El contrast el donen colors oposats.

- Forma:

Volum o superfície d'un o més objectes que apareixen unificats en un terreny. Definit per la geometria, complexitat i orientació. Domina la forma regular i compacta, grans volums i orientació vertical respecte al pla. Les formes que canvien atrauen l'atenció.

- Línia:

És el camí real o imaginari que percep l'observador quan hi ha diferències entre els elements visuals o si els objectes estan alineats unidireccionalment. Està definida per la força, complexitat i orientació segons els eixos. Dominen les línies verticals sobre les horitzontals. Creen punts locals. El contrast apareix amb línies de diferent direcció. Les línies nítides, llargues i contínues tenen més força.

- Textura:

Variacions o irregularitats que es perceben sobre les superfícies contínues dels components d'un paisatge. Està definida per:

• Gra (fi, mitjà, gruixut)
• Densitat (dispersa, mitjana, densa)
• Regularitat (grups, fileres, ordenats a l'atzar, gradual)
• Contrast intern (molt, poc)

Dominen textures de gra gruixut que produeixen un gran contrast intern.