Elements del procés comunicatiu i funcions del llenguatge

1. Verbal (Verbal-vocal paraules) (Verbal no vocal escrit)

2. Comunicació no verbal: Parallenguatge (entonació, volum, ritme, velocitat) Cinestèsia: Gesticulació, mirada, somriure. Proxèmia: Distancia entre interlocutors.

1. Físics: Soroll, interferències (telèfon). 2. Inherents al missatge: el verbal facilita la comunicació, en canvi el gestual o gràfic la dificulten. 3. Grau de coneixement del codi: L'emissor i el receptor han de tenir el mateix codi per una comunicació exitosa. 4. Consonància comunicació no verbal i comunicació verbal: Gestos i expressions coherents amb el missatge verbal que s'emetrà. 5. Els prejudicis o estereotips: Diferències socioculturals (rot de després de menjar a Marroc). 6. Habilitats comunicatives: Escoltar amb ganes d'entendre i comprendre.

Artificial: facilitar comunicació. Formal: descripció gramatical. Lògic: funció representativa. Natural: comunicació humana habitual. Objecte: natural o artificial, descrit per un altre llenguatge. Sintètic/màquina/programació: informàtics.

Funció instrumental: necessitats bàsiques. Funció reguladora: regular conducta dels demés. Funció interaccional: relacionar amb els demés. Funció personal: exposar pròpia personalitat. Funció heurística: aprendre coses noves. Funció imaginativa. Funció informativa.

1. Contingut o semàntica: Què es diu. 2. Forma: Com es diu - Fonètica (si un nen sap pronunciar) - Fonologia (sons dins la paraula) - Morfologia (Estructura interna dels mots) - Sintaxi (construcció correcta de les frases). 3. Ús o pragmàtica: Estudia la llengua des del punt de vista de l'ús que en fan els usuaris.

1. Maduresa neurològica - SNC (cervell danyat (paràlisi) no desenvolupen bé el llenguatge. 2. Maduresa fisiològica - Sistema fonoarticulatori: Sistema de boca danyat. 3. Maduresa perceptiva - Visió i audició: Ajuda a associar conceptes amb objectes i aprenem el llenguatge oral per l'oïda. 4. Nivell òptim d'intel·ligència: capacitat de simbolitzar (les intel·ligents). 5. Estimulació adequada: Aprenem si ens estimulen a parlar. 6. Processos d'imitació: Imitant adults. 7. Processos d'interacció: aprenem quan interactuem.

· Facilitar la comunicació amb la persona usuària en les AVD/· Detectar possibles dificultats de comunicació/· Col·laborar en el programa rehabilitador/· Promoure l'ús dels SAAC/· Estimular la comunicació constructiva de l'usuari amb el seu entorn.

H.Cerebral: Constitueixen la part més gran de l'encefal. Separats el dret i l'esquerra per una fisura sagital profunda. H.Dret: Especialitzat en sensacions, sentiments i habilitats especials com visuals i sonores (Artístiques i musicals). H.esquerre: La parla, escriptura, matemàtiques, lògica...

Frontal: Atenció, memòria a llarg termini. Parietal: rebre i integrar estímuls dels sentits. Occipital: Centre de processament del sistema de la percepció visual. Temporal: Analitza informació que arriba per l'oïda i de la parla, equilibri i memòria a curt termini.

Broca: Es troba a l'hemisferi esquerre i al lòbul frontal. Es divideix en subàrees, la triangular (anterior) s'encarrega de la interpretació i de la programació de la conducta verbal, la opercular (posterior) s'ocupa de coordinar els òrgans per parlar. La parla no és productiva, conté poques paraules, repeticions, muletilles però compren el que escolta. Wernicke: Descodificació auditiva (comprensió de paraules), processa la gramàtica. Hemisferi esquerre i al lòbul temporal. Una lesió no presenta problemes d'articulació de paraules però no compren el que escolta, és l'afàsia neurosensorial. Fascicle arquejat: Ruta neuronal que connecta Broca i Wernicke -> els danys poden causar l'afàsia de conducció, afecta la comprensió i producció de llenguatge i la capacitat de repetició.