Elements identitaris de Catalunya: Llengua, Cultura i Dret

1.3. Elements identitaris: llengua, cultura, dret civil i símbols

En una comunitat com Catalunya, amb una marcada identitat forjada al llarg dels segles i que veia reconegut el seu caràcter de nacionalitat en el text estatutari, la recuperació de les institucions polítiques d’autogovern va servir per impulsar la preservació i el reforçament d’elements identitaris com la llengua, la cultura, el dret civil i els símbols.

L'àmbit lingüístic

En el terreny lingüístic, es van establir les projeccions normatives del caràcter del català com a llengua pròpia de Catalunya en un context de cooficialitat lingüística:

• L’ús preferent del català en les administracions i els mitjans de comunicació públics de Catalunya.
• La consideració del català com a llengua vehicular de l’ensenyament.
• L’adopció de mesures de foment del català en diversos sectors de la vida social, tendents a garantir-ne la utilització normal.
• El dret a emprar qualsevol de les dues llengües oficials.

Cultura i mitjans de comunicació

En l’àmbit de la cultura, l'acció es va centrar en la protecció del patrimoni cultural català i en la regulació dels centres de dipòsit cultural.

Com a instrument fonamental per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes, va tenir un paper molt important la llei que va permetre posar en marxa TV3 i Catalunya Ràdio com a mitjans audiovisuals públics dependents de la Generalitat.

El dret civil català

Pel que fa al dret civil català, va tenir lloc una abundant producció legislativa que abasta una gran diversitat de figures i institucions. En aquest sentit, la competència estatutària per conservar, modificar i desenvolupar el dret civil català ha estat interpretada, seguint la jurisprudència constitucional, de manera que s’ha connectat flexiblement amb els principis que la inspiren.

La política legislativa ha tingut quatre tipus de manifestacions: les reformes de la Compilació, les lleis especials, les codificacions parcials i l’elaboració del Codi Civil de Catalunya. Posteriorment, s’entra en la fase de la codificació completa i unitària, que es farà per etapes i que constarà de sis llibres amb la regulació de:

• Disposicions generals, prescripció i caducitat.
• Persona física i família.
• Persona jurídica, associacions i fundacions.
• Successions.
• Drets reals.
• Obligacions i contractes.

Símbols nacionals

Quant als símbols, es va declarar la Diada de l’Onze de Setembre festa nacional de Catalunya i, anys més tard, es va proclamar que Els Segadors fos l’himne nacional de Catalunya.