Elements de l'oració: subjecte, predicat i complements

Oració: subjecte i predicat

Oració: subjecte + predicat.

Sintagma nominal (SN)

Sintagma nominal: (determinant) + nom + (cn). El cn pot ser un sintagma adjectival; l'adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom. També pot aparèixer un sintagma preposicional (sprep) —preposició + sintagma nominal— o una oració (que és un sintagma oracional). Per exemple: "que" + (SN) + SV.

El predicat

El predicat: pot ser predicat nominal o predicat verbal.

• Predicat nominal: el verb actua com a lligam entre el subjecte i els complements; funciona amb verbs copulatius o atributius.
• Predicat verbal: el nucli és un verb predicatiu i pot portar complements.

L'atribut

L'atribut: és el complement introduït per un verb copulatiu (per exemple, ser, estar, semblar). Completa el subjecte i, si és un adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el subjecte. Els verbs copulatius aporten informació sobre l'estat o la qualitat i funcionen com a verbs de lligam.

Casos predicatius dels verbs atributius

Alguns verbs atributius comuns: estar, estarse, tardar, privar-se de. Aquests verbs poden requerir complements de lloc, de temps, de destinatari i de companyia.

Substitució pronominal de l'atribut

Per pronominalitzar l'atribut amb verbs com estar i semblar s'utilitza ho. Per al verb ser si l'atribut és determinat (per exemple: el, la, els, les, l') s'utilitzen aquests articles; si no és determinat, s'usa ho.

Els verbs predicatius

Els verbs predicatius: tenen un contingut semàntic significatiu i normalment expressen acció. Alguns verbs tenen sentit complet; d'altres no i han d'anar acompanyats de complements. Poden ser:

• Transitius: necessiten un complement anomenat complement directe (CD).
• Intransitius: expressen completament el comportament del subjecte sense necessitat de CD.

El complement directe (CD)

El CD: és el complement que el verb necessita habitualment i, de manera directa, porten els verbs transitivos. El localitzem preguntant "què?" o "qui?" al verb: és la persona, animal o cosa sobre la qual recau l'acció del verb.

Generalment acompanya el verb sense preposició. Sol ser un sintagma nominal i pot ser determinat o indeterminat; també pot ser neutre amb els demostratius això i aquell/allò o una oració.

El complement indirecte (CI)

El CI: expressa la persona o l'objecte que rep la finalitat o destinació de l'acció verbal. Les preposicions pròpies del CI són a i per a.

El complement preposicional (Cprep)

El complement preposicional: és un complement introduït per una preposició exigida per determinats verbs que necessiten aquest tipus de complement.

Pronominalització del Cprep: si està introduït per de es pronominalitza per en; si està introduït per una altra preposició, es pronominalitza amb hi.

El complement de circumstància (CC)

El CC: complementa el significat del verb indicant particularitats de lloc, temps, manera, quantitat, companyia, instrument, etc. Poden fer funció de CC:

• Un sintagma nominal o un nom
• Un sintagma preposicional
• Un sintagma adverbial
• Una oració
• Un pronom

Pronominalització del CC

El pronom que substitueix un CC és hi, però si el CC va introduït per la preposició de, es pronominalitza per en.