Elements plàstics i composició de l'obra de Goya

Anàlisi formal de l'obra

Elements plàstics

Tècnica: La tècnica utilitzada és l’oli sobre tela, en la qual els pigments són barrejats amb un aglutinant, sovint de llinosa. Aquesta tècnica dona com a resultat uns colors brillants.

Forma: La forma és oberta (pictòrica), amb poca importància del dibuix.

Factura i textura: La pinzellada és vigorosa, solta, llarga i oberta, accentuant el dramatisme.

Cromatisme: La gamma cromàtica utilitzada és reduïda, predominant els colors foscos, especialment a la banda dreta on dominen les masses compactes de colors foscos barrejats amb el negre. S'utilitzen els ocres i el vermell per ressaltar les víctimes i el blanc per introduir un contrast que destaca i reforça el dramatisme de la figura que aixeca els braços i que centra l’escena.

Llum: La il·luminació és artificial. L’únic focus de llum és el fanal del terra, que il·lumina especialment la figura amb els braços oberts de l’esquerra, convertint-la en el centre d’atenció. La resta de personatges es distribueixen al seu voltant. Els colors es veuen potenciats o apagats segons la incidència de la llum.

Composició i estructura

Al fons es veuen edificis de la ciutat, en la penombra de la nit. Hi destaca, possiblement, la Caserna del Conde-Duque. La composició està articulada en dos grups. La llum és també un element important de la composició, ja que delimita les dues zones de la pintura.

La composició mostra dues diagonals: la de la muntanya amb el grup de civils i la del grup de soldats, en filera, formant una diagonal, d’esquena a l’espectador, tots iguals i sense rostre. El resultat és un conjunt de gran força i dramatisme.

Temps i ritme de l'acció

Temps: La disposició de les víctimes en tres grups (els que ja han estat afusellats a terra a l’esquerra, els que estan a punt de rebre l’impacte de les bales i el grup de la dreta que està esperant el seu torn i són testimonis de la mort dels seus companys) aporta l’element que ens indica el sentit temporal de l’acció i la noció de seqüència dels fets.

Ritme: Les dramàtiques actituds dels presoners aporten sensació de moviment a l’obra: un es tapa la cara, el monjo resa, un altre mira l’escena desafiant... Tots mostren reaccions molt humanes (ràbia, desesper, horror, impotència...). La postura rígida dels soldats, sense rostre, com autòmates, contraresta la composició.