Elogi de l'Aigua: Anàlisi de l'Escultura d'Eduardo Chillida

Elogi de l'Aigua. Eduardo Chillida

1. Documentació General

Catalogació: Elogi de l'Aigua. Eduardo Chillida. 1987. Parc de la Creueta del Coll (Bcn).

Aspectes Bàsics: Escultura exempta d'acer i formigó.

En la realització de les grans peces de formigó armat, el procés és el següent: primer es realitza una maqueta de la peça i, a continuació, es construeix amb porexpan l'escultura amb les seves mides reals. Es recobreix de fusta, que es fixa mitjançant cargols (encofrat); s'enumeren les diferents peces de fusta, esdevenint el motlle de l'escultura que s'omplirà de formigó. Un cop aquest solidifiqui i s'endureixi, l'encofrat de fusta serà enretirat.

2. Anàlisi Formal

Composició: La composició s'organitza a partir d'una gegantina estructura de formigó subjecta en l'aire mitjançant poderosos cables d'acer i elevada sobre un estany artificial en el qual es reflecteix l'escultura. En conjunt, és una estructura harmoniosa, ja que les línies rectes i formes geomètriques de la part superior es combinen de forma equilibrada amb les línies corbes i formes ondulants de caire més orgànic de la part inferior, que sorgeixen amb naturalitat del bloc superior.

Tractament de les Figures: Dominat per l'abstracció, i en aquest sentit, juga un paper destacat el caràcter massís i monumental de la peça de formigó, sobre el qual es poden observar encara les marques que deixa la fusta de l'encofrat. La rotunditat del material afavoreix la sensació d'autenticitat i de senzillesa, ja que es tracta d'un material econòmic, auster, poderós i que mostra les seves imperfeccions superficials. Es tracta d'una obra d'acusada densitat i solidesa, a partir d'una materialitat rotunda que contribueix a donar-li unicitat i plasticitat.

Es manifesta el diàleg entre la matèria i el buit, entre les formes geomètriques, racionals i fredes de la part superior i les formes còncaves i orgàniques dels dits-urpes de la part inferior, que es tanquen i defineixen un espai buit, però un espai existent.

Ritme i Expressió: Els braços serien la part més expressiva de l'obra i la que introdueix també més sensació de moviment i contrast, fet que genera una tensió, una lluita de línies i sensacions que es reflecteixen a l'aigua propera, magnificant la potència expressiva de l'obra: dinamisme i expressivitat, doncs, a partir del contrast entre espai positiu, ple, i el buit o espai negatiu.

Estil: Abstracció: La importància dels materials, les tècniques emprades, les formes geomètriques, l'equilibri buit-ple, els valors simbòlics dels motius, sovint en un marc natural i espaiós. Austeritat, el punt d'unió entre l'arquitectura i l'escultura, dona forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals es despleguen en l'espai, plenes de força i vigor, i, en aquest sentit, actualitzant l'estètica tradicional.

3. Interpretació

Descripció Iconogràfica / Iconologia: Sobre un estany artificial s'aixequen quatre urpes que sobresurten del cos superior i que convergeixen cap a un mateix punt, com si fossin els dits d'una mà que es tanca lleugerament per atrapar l'aire que l'envolta i generar un espai.

Altres consideren que és una recreació abstracta del mite clàssic de Narcís, Narcís immòbil, petrificat i suspès sobre l'aigua que reflecteix les seves formes.

Encàrrec i Recepció: L'Ajuntament de Barcelona va encarregar a Chillida la realització d'una escultura monumental per a la ciutat.

Funció: Són moltes les funcions que es poden atribuir a aquesta obra, des de la decorativa i al·legòrica fins a l'experimental o de recerca.

Significat. Relació amb el Marc Històric i Cultural:

4. Conclusió: Obra d'un dels escultors més importants del segle XX, sempre en la línia de recerca de nous llenguatges plàstics (ull-ment) que permetin representar o interpretar la realitat i, en aquest cas, també el món personal de l'artista. A través de materials bàsics, Chillida incorpora una visió antropològica de l'escultura en la qual l'espai i la relació entre buit i ple adquireixen un paper protagonista.