Elogi de l'Aigua de Chillida: Anàlisi i Context

Elogi de l'Aigua: Anàlisi i Context

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Elogi de l'Aigua
• Autor: Eduardo Chillida
• Cronologia: 1987
• Material: Formigó i acer
• Tècnica: Encofrat
• Estil: Abstracte
• Tema: Al·legòric
• Mides: 12 metres d'alçada per 7,2 de llargada i 6,5 d'amplada
• Localització: Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

2. Marc Històric

Durant la dècada dels 80 hi havia una profunda crisi econòmica i social. Es va produir un acostament entre la Unió Soviètica i els Estats Units, que va posar fi a la Guerra Freda i que va tenir un moment culminant en la caiguda del mur de Berlín al 1989. Aquest fet històric va comportar una nova redistribució geopolítica d'Europa i un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. L'any 1991 es va firmar el tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea.

El 1987, any de creació de l'obra, la crisi ja s'acabava i ja s'havia anunciat que Barcelona seria la seu dels Jocs Olímpics del 1992. Això va comportar l'encàrrec de moltes noves infraestructures i escultures per decorar i modernitzar la ciutat.

3. Biografia de l'Autor

Eduardo Chillida (Sant Sebastià 1924-2002) va estudiar arquitectura, carrera que va deixar inacabada per dedicar-se al dibuix en el Cercle de Belles Arts. En aquesta època es perfilava ja la seva manera d'entendre l'art com a forma de coneixement. Anys després, a París, realitzarà les seves primeres obres escultòriques en guix i fang, materials que abandonarà molt aviat. Posteriorment tornarà al País Basc i fixarà a Guipúscoa la seva residència; serà allà on iniciarà el treball del ferro i realitzarà la seva primera escultura abstracta d'aquest material, l'estela funerària Ilarik. El contacte amb el treball tradicional del ferro al seu país marcarà definitivament l'estil de l'artista. En el ferro reconeix el seu material escultòric.

4. Estil

Chillida prescindeix de les formes figuratives i té un estil molt personal: obres de grans proporcions, formes molt simples i pures connectades amb la natura.

5. Anàlisi

• Iconografia: Al·legòric
• Tècnica: Encofrat
• Tipologia: Abstracte
• Textures: Monocroma

6. Funció i Interpretació

L'obra explica el mite de Narcís. L'escultura representa quatre dits que no poden arribar a agafar el seu reflex de l'aigua. El mite de Narcís és tractat de manera abstracte. Narcís va rebutjar la princesa Eco i per això va ser condemnat a enamorar-se d'ell mateix. Llavors aquest es mirava reflectit en l'aigua però no podia aconseguir agafar el seu reflex i es diu que va morir convertit en pols, i al lloc on va morir en va sortir una flor que des d'aleshores va passar a dir-se Narcís.

Els quatre braços que componen la seva gegantina morfologia recorden els dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se per poder atrapar el buit o l'aire que l'envolta. Un tema, una idea de relació entre escultura i entorn similar formalment al que també utilitzà en la seva escultura més coneguda, El Peine del Viento.

7. Models i Influències

Henry Moore, monuments prehistòrics (menhirs...).

És un referent per a tots els escultors contemporanis.