Elogi de l'Aigua: Escultura de Chillida a Barcelona

Elogi de l'Aigua

Fitxa Tècnica

• Títol: Elogi de l'Aigua
• Autor: Eduardo Chillida
• Cronologia: 1987
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Formigó i acer
• Mides: 7,20 x 12 x 6,5 m
• Estil: Abstracte
• Tema: Al·legòric
• Localització: Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)
• Cromatisme: Monocrom

Context Històric

En la dècada dels 80, el món pateix una profunda crisi econòmica i social. La Guerra Freda arriba a la seva fi (caiguda del mur de Berlín el 1989), la qual cosa suposa una nova redistribució política d'Europa, així com un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. El 1991 se signa el tractat de Maastricht i es crea la Unió Europea.

L'any que Espanya signa el tractat d'adhesió a la Unió Europea, l'autor Eduardo Chillida realitza Elogi de l'Aigua per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, que estava preparant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.

Anàlisi Formal

• Estructura de formigó amb quatre braços que pesa 54 tones, suspesa a l'aire per potents cables d'acer.
• Sota l'estructura hi ha un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes.
• Els quatre braços formen apèndixs del cos central i convergeixen en un mateix punt intern on es concentra la força expressiva de l'escultura.
• Els braços s'acosten a l'aigua en ser corbats, aportant dinamisme.
• Elements importants de l'escultura:

1. Formigó armat.
2. Element que es manifesta més enllà del seu propi cos amb formes lliures i espontànies i que respecta la natura.
3. La gravetat de l'escultura, que dona sensació de lleugeresa.
4. L'aire que envolta l'espai de l'obra mostrant el buit (és un material més de l'obra).
5. L'aigua, que és la meitat de l'escultura.

• Composició: Asimètrica, tancada i equilibrada.

Equilibrada perquè aconsegueix una harmonia entre les línies rectes i formes geomètriques de la part superior de l'obra i les línies ondulants i formes més orgàniques i expressives dels braços.

• Presenta multifacialitat.
• Llum: Incideix sobre la superfície de les diferents formes planes, còncaves i convexes, provocant jocs d'ombra i llum. Aquests contribueixen a incrementar l'aspecte volumètric. Com que la textura és aspra, la llum no rellisca ni fa efectes de brillantor, però els matisos de la monocromia donen una varietat de grisos.
• Ritme: Contrast entre corbes i rectes, entre formes planes, còncaves i convexes, entre massa i buit. Tot això aporta dinamisme a l'escultura.

L'obra genera tres moviments:

1. Moviment real de tota l'obra en conjunt, que és un moviment vertical de descens provocat per la força de la gravetat.
2. Moviment d'expansió horitzontal dels braços de formigó.
3. Moviment de reclusió dels braços a l'espai interior.

• Temps: Voluntat d'eternitat.
• Tractament dels materials: El formigó armat es va elaborar mitjançant la tècnica de l'encofrat. La tècnica de l'encofrat fa que el material mostri les seves qualitats i textures, dona corporeïtat a l'obra i també li dona un aspecte senzill, sobri i auster.

Interpretació

• Tema:

• Al·legòric perquè els quatre braços que componen la seva gran morfologia recorden els dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se per poder atrapar el buit o l'aire que l'envolta.
• Mitòlogic: El reflex de l'escultura a l'aigua fa que dupliqui la seva existència, com si volgués amb els braços agafar el reflex. Chillida va relacionar-ho amb el mite grec de Narcís.

• Significat: Difícil de concretar, ja que és una escultura abstracta, però pel reflex i la relació que l'autor fa amb el mite de Narcís, podem dir que és com un "ball de Narcís" immòbil, petrificat, intentant amb les seves articulacions capturar la imatge que es reflecteix a l'estany.
• Funció: Decorativa i estètica.

Models i Influències

Per la seva monumentalitat, materialitat i la seva perfecta integració en l'entorn, recorda els rituals dels monuments prehistòrics.

La relació entre art i natura mostra un nou concepte contemporani d'escultura.

Altres obres de l'autor: Elogi de l'Horitzó (1990) i Lloc de Trobada (1975).