Emèrita Augusta: Teatre, Amfiteatre i Circ

El teatre

Emèrita Augusta comptava amb un teatre, un amfiteatre i un circ, situat a Estramurs.

Teatre romà

El teatre és el més ben conservat de la península, amb aforament per a unes 6000 persones. Scaenae frons, la part més espectacular, està formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai entre les dues columnes era guarnit amb escultures. Davant hi havia l’escenari, el pulpitum, recobert de fusta, sota del qual es guardaven els elements propis d’escena. A la part posterior de l’escena hi havia les cambres, utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial. Els espectadors es distribuïen en mitjans passadissos, grades i la cavea. Els senadors i les màximes autoritats ocupaven el lloc amb màxima preferència, l’orchestra, un espai semicircular pavimentat amb marbres de colors blanc i blau. Un cop impulsat el cristianisme, les obres paganes van ser suprimides.

Amfiteatre romà

Romans aficionats a les lluites de gladiadors, per això en ciutats prou importants havien amfiteatres, amb capacitat per a 15000 espectadors, inaugurat l’any 8 Ac. L’edifici estava format per una pista central, l’arena, de forma el·líptica on es duia a terme l’espectacle. Al centre hi havia una gran fossa amb forma de creu que servia de magatzem. L’arena estava envoltada per unes grades. Tres zones formaven la cavea, però només es conserva la inferior.

Circ romà

El circ era l’edifici més gran destinat a espectacles públics, concretament les curses de cavalls. Va ser construït a principis del segle I Dc, i a causa de les seves dimensions, es va edificar fora del recinte emmurallat. Es pot veure el circ amb la spina central que dividia la pista en dues parts iguals.

Ciutat també tenia nuclis termals, tant públics (thermae) com privats (balneum). A 18 quilòmetres de la ciutat hi havia Termes d’Alenge, un important conjunt termal al qual acudien membres de l’alta societat.

Aqüeductes

A la ciutat hi havia tres aqüeductes:

• Sant Llàtzer, que canalitzava l’aigua dels rierols. La conducció subterrània es conserva força bé, però de la part externa només queden tres pilars amb dos dels seus arcs d’unió.
• Aqua Augusta, que portava aigua en un tram de 16 quilòmetres.
• Miracles, que transportava l’aigua de l’embassament de Prosèrpia situat a uns 5 quilòmetres de la ciutat. Subsisteixen 35 pilars i arcs gegantins de granit i maó. Proporciona una agradable impressió cromàtica. L’aqüeducte finalitzava en un castellum aquae on distribuïa l’aigua per la ciutat. Bona part d’aquest aqüeducte encara existeix.

Pont romà

Una altra obra perfecta era el pont romà de Mèrida sobre el riu Guadiana. Era el segon pont més llarg de l’imperi, amb 800 metres de longitud i 60 arcs. Considerat la gran porta de la ciutat ja que era la prolongació del decumanus. Tenia un punt de recolzament en una petita illa enmig del riu.

El pont va ser construït amb carreus de granit, arcs de mig punt alternats amb petites voltes de mig punt. La funció de les voltes era evitar que l’aigua augmentés la pressió d’empenta. El pont estava proveït d’uns tallamars, a manera de tacons, que tallaven el corrent i desviaven la pressió de l’aigua.

Per evacuar l’aigua bruta es va construir un sistema de claveguera, que solia seguir el mateix itinerari dels carrers, i desembocava al riu Guadiana. També hi havia una necròpolis on enterraven els seus morts, ubicada prop de les vies que accedien a les portes de les muralles.