Emigració Espanyola a Europa (1950-1975): Causes i Conseqüències

L'emigració espanyola a Europa (1950-1975)

El període comprès entre 1950 i 1975 va ser el de major auge de l'emigració espanyola a Europa, amb un descens únic entre 1964 i 1968 motivat per l'inici del primer Pla de Desenvolupament espanyol, que va elevar l'oferta de llocs de treball a Espanya, i per la crisi econòmica europea d'aquests anys, que va incrementar els retorns.

Es va tractar d'una emigració permanent provocada per diversos factors:

Causes de l'emigració

Factors europeus

• La ràpida reconstrucció econòmica després de la Segona Guerra Mundial va afavorir una àmplia oferta d'ocupació que no podia cobrir-se amb els treballadors propis, escassos pel dèbil creixement de la població europea durant les dècades del 1930 i 1940 i per les morts de guerra.

Factors espanyols

• El fort creixement demogràfic.
• L'excedent de població agrària a causa de la mecanització del camp.
• La insuficiència de la industrialització per absorbir aquesta població.
• L'augment de la desocupació causada pel Pla d'Estabilització.
• La desaparició dels avantatges anteriors per a l'emigració ultramarina.
• Els elevats salaris europeus.

Destinacions i perfil de l'emigrant

La procedència dels emigrants es va estendre a totes les regions, encara que les més afectades van ser Andalusia i Galícia. La seva destinació prioritària va ser França, la República Federal d'Alemanya i Suïssa.

El perfil d'aquests emigrants era el d'adults joves poc preparats que van exercir els treballs menys qualificats i pitjor retribuïts en la mineria, la construcció, la indústria i el servei domèstic.

Conseqüències de les migracions exteriors

Les migracions exteriors van tenir importants conseqüències:

Conseqüències demogràfiques

Es van manifestar en la disminució dels efectius de població espanyols i en la seva distribució. La diferent participació de les regions en els corrents migratoris ha contribuït als desequilibris actuals en el repartiment espacial de la població.

Conseqüències econòmiques

Van ser, d'una banda, positives:

• Van alleujar el fort creixement natural i la desocupació.
• Les divises enviades pels emigrants van contribuir a finançar el desenvolupament econòmic espanyol i a reduir-ne el dèficit comercial.

Conseqüències socials

Als països de destinació van ser:

• El desarrelament, en incorporar-se a societats amb una llengua i uns costums que desconeixien.
• Les penoses condicions de vida, allunyats de la família i en habitatges de poca qualitat.
• La situació laboral marcada per salaris sovint més baixos que els dels treballadors autòctons.

Després de la crisi del 1975, els emigrants van ser els primers afectats pels acomiadaments. Molts van tornar sense millorar la seva qualificació professional o sense un títol que l'acredités, i van haver d'enfrontar-se a problemes nous, com trobar treball, aconseguir habitatge i readaptar-se a les condicions de vida del país.