Emmanuel Mounier: Personalism, Biografia i Pensament Filosòfic

Emmanuel Mounier: Biografia i Pensament Filosòfic

Biografia d'Emmanuel Mounier

Emmanuel Mounier va néixer a Grenoble (França) el 1905, en una família cristiana de tarannà obert i de recursos econòmics limitats. A París, va estudiar filosofia i va obtenir una càtedra el 1928. Vinculat al poeta Charles Péguy i als intel·lectuals catòlics de la seva època, el 1932 va fundar la revista Esprit. Va ser jutjat pel règim de Vichy el 1941 com a «director espiritual de la resistència», amb la qual va col·laborar. Va dedicar les seves energies a treballar per la defensa de les idees, abraçant no solament el treball intel·lectual, sinó també la manera de plasmar-les en la societat. Va morir el 1950.

Les Idees Clau del Personalism de Mounier

La Persona: Concepte Central del Personalism

«Una persona és un ésser espiritual constituït com a tal per una forma de subsistència i d’independència del seu ésser; manté aquesta subsistència mitjançant l’adhesió a una jerarquia de valors lliurement adoptats, assimilats i viscuts en un compromís responsable i en una conversió constant; unifica així tota la seva activitat en la llibertat i desenvolupa, a més, a impulsos d’actes creadors, la singularitat de la seva vocació.»

La persona no és igual a l'individu. És una unitat que cal assolir, una tasca d’interiorització que cal realitzar per desenvolupar-se autènticament. La «vocació» és la crida a aquesta construcció interior que porta a definir-se assimilant i vivint determinats valors en llibertat. Tots els elements i totes les parts de la vida s’unifiquen a l’entorn d’aquests valors. Així, la persona es projecta, es troba amb els altres i activa la seva creativitat. El personalisme no és individualisme.

El Valor Fonamental de l'Ésser Humà

«El personalisme afegeix una afirmació de valor, un acte de fe: l’afirmació del valor absolut de l’ésser humà. La persona és un absolut respecte de qualsevol altra realitat material o social i de qualsevol altra persona. Mai no pot ser considerada com a part d’un tot: família, classe, estat, nació, humanitat. Cap altra persona —amb més raó cap col·lectivitat, cap organisme— no pot utilitzar-la legítimament com a mitjà. Déu mateix, en la doctrina cristiana, respecta la seva llibertat.»

Cap a una Civilització Personalista

«Una civilització personalista és una civilització les estructures i l’esperit de la qual estan orientats a la realització com a persona de cadascun dels individus que la componen. Les col·lectivitats tenen com a finalitat última posar cada persona en estat de poder viure com a persona, és a dir, de poder accedir al màxim d’iniciativa, de responsabilitat i de vida espiritual.»