Emocions i Desenvolupament Infantil: Guia Completa

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,44 KB

Emocions Bàsiques i el seu Desenvolupament en la Primera Infància

EmocióManifestacióFunció AdaptativaDesenvolupament en la Primera Infància
AlegriaSomriure.Repetició del succés, buscar-ho una altra vegada allò que ens fa feliços.Primeres setmanes: alliberament de tensió.
6a setmana: somriure.
3-4 mesos: rialla.
IraSensació de ràbia, fúria, irritabilitat, molèstia o ressentiment. Malestar i plors.Menys reflexius, per no pensar en aquelles coses que no ens agraden, i destructius.Dos primers mesos: fam, fred, cessament d'un balanceig... expressions facials breus. Augmenta progressivament la freqüència i la intensitat dels 6 mesos als 2 anys.
TristesaPersona trista, pessimista, desanimada o afligida.Abandonar un objectiu i substituir-lo per quelcom que ens faci feliços i reflexionar.Poc freqüent. 4-5 mesos.
PorAnsietat o inseguretat.Protecció.Separació i ansietat davant persones desconegudes. Angoixa de separació al 8è mes.
AversióSensació de fàstic, disgust o repulsió.Rebutjar i evitar allò que li provoca.A partir dels 3 mesos. Davant aliments nous que no els agradin.
SorpresaReacció d'admiració o sobresalt.Afrontar la nova situació.Apareix als 6 mesos, però fins als 8 mesos no distingeix entre successos esperats i inesperats.

Emocions Complexes i la seva Importància

La vergonya és un sentiment que sol encendre el color de la cara, ocasionada per alguna falta comesa, o per alguna acció deshonrosa i humiliant, pròpia o aliena.

L'orgull és una característica de la personalitat que consisteix en la complaença en els propis mèrits en comparació amb els dels altres.

La culpabilitat o el remordiment és el sentiment negatiu que té una persona que pensa que ha actuat malament.

L'enveja és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja quelcom, sigui material o no, que posseeix una altra.

Es diferencien de les emocions bàsiques perquè impliquen sentiments complexos o han de ser la suma de diverses emocions primàries. Són emocions autoconscients perquè l'infant es reconegui a si mateix.

És molt important a l'etapa infantil perquè estan construint la seva personalitat i la interacció social. Han de conèixer els seus sentiments i els dels altres, regular les seves emocions i saber tolerar-les. Poden condicionar l'expressió de les seves emocions les relacions amb nens de les seves edats o amb els adults de l'entorn del nen. La finalitat és relacionar-se millor socialment i adaptar-se a l'entorn.

Conceptes Clau del Desenvolupament

Creixement

Canvis físics que se succeeixen en la persona al llarg de la seva vida, fàcils d'observar, mesurar i quantificar. Paràmetres observables: (altura, pes, perímetre toràcic i cranial). Aquest procés es manifesta per l'augment de grandària i proporcions de l'organisme, ja que augmenta el nombre de cèl·lules, el seu volum i la substància intracel·lular.

Maduració

Tots els éssers vius posseeixen en el projecte genètic uns patrons de conducta comuns a cada espècie i que els capaciten per fer unes funcions determinades. Perquè l'organisme pugui fer tot allò per al que està dotat biològicament, ha de desenvolupar un procés de maduració de l'estructura i la funció de les cèl·lules. S'inicia amb la primera divisió cel·lular i es prolonga durant tota la vida.

Desenvolupament

Canvis psicològics i la formació progressiva de les funcions pròpiament humanes: el llenguatge, la memòria, l'atenció, etc. Permet passar d'un estat de menys capacitat a un de més capacitat. Exemple: l'adquisició d'autonomia, la creativitat, la capacitat creixent de resoldre problemes o els processos mentals que permeten l'assimilació de coneixements. Aquest procés dura tota la vida amb interacció constant amb l'entorn, les seves experiències i aprenentatge.

Aprenentatge

Procés d'adquisició del coneixement d'alguna cosa per mitjà de l'estudi o de l'experiència. L'aprenentatge produeix canvis més o menys duradors en el comportament humà. Cada cosa nova que s'aprèn, un cop assimilada, produeix una modificació en la manera d'actuar o pensar. Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge són processos simultanis en els nens que determinen en gran manera la seva evolució.

Introducció al Desenvolupament Afectiu

L'afectivitat és una característica essencial de les persones que les distingeix de la resta d'éssers vius. Està constituïda per la vivència i l'expressió dels diferents estats afectius que té l'ésser humà en relació a si mateix, al seu entorn físic i, sobretot, al seu entorn social (en especial, a les persones més pròximes).

Tres vies per a la intervenció educativa en el desenvolupament afectiu:

  • Programació d'activitats.
  • Intervenció en el període d'adaptació.
  • Intervenció davant de problemes derivats del desenvolupament afectiu.

Entradas relacionadas: